Si pasa un vendaval i tot tremola,
i fa i desfà arreu amb s'ha impetu,
perqué no hi ha en aquest món res que la pari,
enduent-s'ho tot al pas,...ets tu.
Si trobes un gran llac d'aigua molt quieta
i no pots veure el fons de tant profund
a pesar de ser clar com les estrelles
immens com l'infinit....ets tu.
I si veus un captard que ple de joia
se mira en aquest llac lo seu color
i que midant el temps desde la altura
juga amb el vendaval....sóc jo.
Mª Antonieta
