Necessito un camí.
Necessito confiança,
i no un pont que està a punt d'esfondrar-se
sinó una superfícia segura i de pedra
una superfície que no enganyi.
Necessito un mar que plori lleieltat
honestedad
vida.
Necessito algú
que em faci sentir
bonica.
I no pel meu rostre,
sinó per com sóc.
Necessito algú
que quan em talli
el dit amb el ganivet
de tallar verdures
col·loqui el meu dit
entre els seus llavis.
Necessito algú que m'estimi.
Perquè jo... Jo només vull sentir-me estimada.
YOU ARE READING
Aliena
PoetryElla era una artista. Pintava somriures a les cares de tothom, menys a la seva. Ella era una artista. Composava cançons que mai ningú escoltaria. Ella era una artista. Creava obres d'art que mai ningú veuria.
