HISTORIAS ESPIRITUALES

EL MÓN DES DE DARRERE UNA FINESTRA

Miro rere la finestra de barrots que em separa del món exterior, de la llibertat, d'estar fora d'una estança que oprimeix el meu ésser en la seva totalitat, reduint-lo a una patètica ànima que no pot fer res més que autocompadir-se de si mateixa per no acabar perdent el poc seny que li queda.

Ja fa vuit dies que estic aquí dins, atrapat, brut i perdut, sense ningú que em pugui ajudar a sortir d'aquesta maleïda cambra en la qual no puc donar ni dos passes que ja m'estavello contra la paret de pedra. I, si amb vuit dies que he passat aquí dins, ja estic fastiguejat i maleint a la mala fortuna que arrossego, que serà de mi quan hi porti setmanes, mesos, potser anys? Segurament hauré perdut el poc seny que em resta i el que em quedi de vida la passaré sent un cos buit com una closca, i la única llibertat que em quedarà serà poder respirar aquest aire pudent a orina que m'embolcalla, enganxant-se al meu cos com si ja fos una part de mi, una segona pell. I potser fins i tot d'això em llevaran.

Per això exprimeixo fins a l'últim segon que tinc a mirar per la finestra, culpant-me per no haver gaudit la meva vida a l'exterior. Allà on fins ara no tenia vetat el pas, era la veritable llibertat, que per molt que diguin uns i altres, per molts reis o presidents o emperadors que diguin ser regidors d'aquest món, no deixen de ser simples persones que ben mirat, si les persones que efectuen les seves ordres sobreposessin el benestar comú al propi, no tindrien cap poder sobre la llibertat dels altres.