HISTORIAS ESPIRITUALES

CAMINO SENSE DIRECCIÓ

Camino sense rumb fix, a l'espera de trobar algun senyal que possiblement no arribi mai. El pitjor de tot es que estic sol. I a sobre, com si amb això no n'hi hagués prou, el camí no es ni molt menys fàcil; no es un camí recte sense pujades ni és tot planer. No, ben bé al contrari; es un entramat d'infinits camins que no paren d'entortolligar-se entre ells i que van en totes direccions: amunt i avall i a dreta i esquerra, fins i tot cap per avall. I mai no sembla que arribi al final del camí, ni tan sols tinc una pista de si estic passant per allà mateix o si he retrocedit en comptes d'avançar. Només sé que haig de seguir endavant, però em falten forces i motivació. La motivació necessària per seguir endavant i alguna cosa potser més important: saber què hi ha al final del camí. Per què camino? Quin sentit té que faci aquest recorregut? Es vertadera llibertat o és només una cursa obligada, imposada per algú del qual ni tan sols en sé la identitat?