Hello California (català)

El gran secret del soterrani

El dia 10 de gener, poc després de Nadal, el James hem va convidar a casa seva per estudiar.
La casa era gran i tenia un jardí enorme, vaig trucar al timbre de la porta, i hem va obrir la Rose, hem va dir que m'estaven esperant. Hem va acompanyar al soterrani, vaig soposar que estudiariem allà, va apartar una llibreria i hem va ensenyar un passadís secret que anava a una sala baixant per unes escales de cargol de ferro, semblaven noves, hi havia una il·luminació clara. En aquell moment estava molt asustat, a saber que hi havia al final de les escales.
Vaig baixar, vaig veure a l'Steven mig blanc, hem va saludar i es va transformar en un gat! En aquell moment casi hem desmaio.
En James hem va dir si confiava en ells i jo asustat li vaig dir que si. Hem va dir que sabia que el meu pare s'en va anar de casa però que no era per el motiu que jo creia.
Hem van explicar que el meu pare pertanyia a una espècie de cercle màgic on es lluitava contra certs perills per la terra i l'Astrium, el cercle màgic. La Rachel va dir que senzillament tenia part dels poders del meu pare, ja que són hereditaris, però només pel primogènit.
En James tenia el poder de teletransportar-se per tot el món i totes les dimensions, la Rachel de llegir la ment i anticipar-se als moviments del rival, l'Alexander tenia un control total sobre tots els líquids, la Rose tenia una força i velocitat increïbles, i l'Steven de transformar se en qualsevol cosa existent, tots hem van fer una demostració, cada cop que el feien servir els hi brillaven els ulls i no hem va quedar més remei que creuremels.
En aquell moment l'únic que hem vaig preguntar va ser: I jo que puc fer?
Tots es van callar, vaig preguntar si ho sabien i hem van fer que no amb el cap.
L'Alexander hem va dir que ho tenia que descubrir jo però que per sort només hi havia sis possibles.
Hem van explicar que hi ha gent per tot el món amb aquests poders, però encara no s'ha sentit a parlar d'algú amb Astrium, es veu que era el més important, ja que ho han de mantenir en total secret, normalment només ho saben els que fan les probes perquè el subjecte les passi.
-Demà començarem amb les probes! Va dir l'Steven.
-No estudis perquè s'han de fer per instint! Hem va dir la Rose.
-Però si no hi ha llibres per estudiar. Diguè l'Alexander.
Després de tot aquest embolic vaig anar a casa, aquella nit no vaig poder dormir per culpa dels nervis que tenia en aquell moment.
A les sis del matí com cada dia vaig anar a buscar a la Rose i després vam anar a buscar a la resta de la colla.
Mentre anavem cap a l'insti ens vam trobar amb el Michel, que hem va mirar amb fúria com si li agues fet alguna cosa, hem va semblar estrany però no li vaig donar importància.
El dia va passar amb normalitat fins les tres de la tarda, es va començar a obrir i tencar l'aixeta de la classe, vaig mirar a l'Alexander però no li brillaven els ulls com l'última vegada, de sobte va saltar l'antincendis i va començar a caure aigua de l'aspersor, vaig veure una brillantor rera la porta, hem vaig posar nerviós i vaig començar a veure-ho tot verd, l'Steven hem va fer un gest perquè hem tapes els ulls, vaig cridar:
- Prou!
I tot va parar amb una petita brillantor que casi no es va poder notar, tothom es va girar mirant cap a mi, i just per la porta va aparèixer el servei de neteja dient que va fallar el sistema de fontaneria de l'escola, ningú no va sospitar de res.