Tu i Jo a 1.500 km de distància.

CAPÍTOL 1

(Júlia a dalt)

- Us juro que mai he vist a un tio tan guapo!!! Tenia els ulls verds tirant a blaus... els cabells foscos una mica arrissats... i era bastant alt...- dic jo amb els ulls somiadors.

- En serio? I heu parlat?- diu la Mònica tirant-se tant endavant que càsi tira el portàtila a terra.

- No...- responc desanimada- ell s'ha assegut al final de la classe i s'ha passat l'estona dibuixant a la taula.

- Pfff segur que no n'hi havia per tant- remuga la Clàudia que sempre troba que les seves amigues exageren massa.

- Ai, Clàudia no siguis així que poc romàntica ets!!!

- Aviam, quants cops ens ha dit que havia trobat l'amor de la seva vida? Va contesta'm.

- Buff noia...i si aquesta vegada és veritat?- Replica l'altre.

Mentrestant a l'altre banda de la pantalla em diverteixo veient a les meves dos millors amigues barallant-se (com ja és tradició) però a la vegada me n'adono de com les enyoro. No fa ni dos dies que he marxat capa el Regne Unit i ja les troba a faltar. No em vull ni imaginar com em sentiré d'aquí a un mes. Potser no ha sigut tant bona idea anar d'intercanvi.

- Doncs mira tia, normal que no tinguis nòvio amb lo pessimista que ets, acabaràs sent verge als 70 anys!- la baralla ha pujat una mica de to i jo decideixo posar-hi pau.

- Ei, ei! Podeu parar? Sembleu els meus germans petits quan es barellen per la última Oreo!

- Ho sento- es disculpen les dues noies i de seguida tornem a parlar animadament com si res hagués passat.

Ens passem parlant fins a les 22:14 i quan finalment ens despedim m'estiro al llit i contemplo per primer cop la meva habitació, que tot i haver-hi dormit ja una nit no l'havia analitzat detalladament. És bastant gran amb un llit de matrimoni sota una finestra que dóna al carrer, al costat una tauleta de nit amb una làmpada de color blau cel. A la paret hi ha penjats alguns posters d'algun grup de heavy metal que li deu agradar al germà de la Kate, la noia amb qui estic d'intercavi, i sota una taula amb molts calaixos. A l'altre paret hi ha un mirall molt gran amb llums pel boltant. Però el que més m'agrada de l'habitació no és la mida ni el llit de matrimoni ni el mirall és que no l'hagi de compartir amb ningú i és que com que a casa som cinc germans... per molt gran que sigui la casa sempre he hagut de compartir dormitori amb algú.

·······································································································································

Em desperto d'hora com sempre, m'aixeco i camino lentament com si fos un zombi fins davant del mirall. Em miro: ulls grans, fins i tot massa, de color marró clar; nas petit arrodonit amb unes quantes pigues al voltant i llavis ni gaire prims ni molt gruixuts. Tinc el cabell ros llarg que m'arriba fins a mitja esquena, tot despentinat. 

Em començo a pentinar i en acabat em poso una mica de rimel a les pestanyes. Després obro l'armari i agafo el vestit de flors... no millor els texans... amb la samarreta de tirants negra i la camisa de quadres vermells i blancs. I de calçat... potser les botes...o les converse? He d'estar ben guapa per ell.

- Come on Júlia!- És la Kate que treu el cap per la porta -You are going to be late!!! [Vinga Júlia! Faràs tard!!!]

És veritat m'he entretingut massa vestint-me. Al final em decideixo per les converse.

Aquest és el primer capítol espero que us hagi agradat. La foto de dalt és la Júlia. intentaré penjar una foto de cada personatge al principi de cada capítol. Comenteu i voteu plis!

Petons.