Tu i Jo a 1.500 km de distància.

CAPÍTOL 3

- Oh si! Ja sé qui és, va a la nostra classe, no?- Déu meu! sap que anem a la mateixa classe!!!

- Si... sí que vaig a la vostra classe...- vaig respondre-li.

- Doncs fins ara Júlia!- diu el meu nom en un accent anglès molt estrany, però m'agrada.- Adéu Kate.

Sortim del bar i ens acostem a les escales de l'entrada de l'institut, on hi ha el grupet d'amigues de la Kate. Es fan dir les Lollipop, ja que sempre queden a prendre alguna cosa en un bar que es diu MissLollipop. Es veu que quan ja portaven un temps anant-hi els cambrers van començar a anomenar-les així i ja està. D'aquí ve el nom.

-Lollis! - crida la Kate com a mode de salutació quan ja estem al costat de totes les components del grup.

- Hi! - la Lisa- Hola Júlia.- Sí, els vaig ensenyar a saludar en català.

La Lisa és la gran del grup. Va néixer el dia 31 de desembre a les 23:58, però sa mare va dir que volia que posessin que havia nascut l' 1 de gener, així que és la més gran del curs. És divertida però molt responsable i no suporta arribar tard als llocs. Després hi ha l'Amy, que juntament amb la Kate són les que lliguen més. No hi ha noi en tot l'insti que no s'hagi fixat algun cop en el cul o la pitrera d'aquesta. A simple vista sembla la típica tia sortida però és de les que pensen que l'amor no ha de ser superficial, que el més important és l'interior d'una persona. I l'última és la Victoria però tothom li diu Vicky, és morena, baixeta i no va enlloc sense el seu monopatí rosa. El seu somni és arribar a ser famosa per les fantàstiques filigranes que fa amb el monopatí als peus. Són totes molt maques.

En aquest moment toca el timbre que anuncia el començament de les classes. I amb tota la persimònia del món entrem a classe i ens asseiesm totes juntes al costat d'una de les finestres.

- Bon dia a tothom!!! Avui, us canviaré de lloc, ja que ahir no vam tenir temps- és el meu nou tutor, el Mr Morris. I a continuació comença a dictar noms i a senyalar el lloc on seuran. - Kate amb en Will...

Ai pobre Kate! En Will és un dels empollons de la classe. No està del tot malament de cos, però es veu que porta més de cinc anys darre de la meva companya i és clar, no cal que digui que n'està fins als nassos d'ell. La Kate em va explicar que un dia que havien anat d'excursió al zoo, li va comprar un peluig d'una hipopòtama abraçant un cor i amb permanent hi va escriure: "Vols ser la meva xicota?". 

- Júlia Coma amb... en Ben.- Ai per déu amb ell! Em vaig acostar a la taula on a partir d'aquell  moment seuria durant les classes.

- Bon dia de nou Júlia!- va dir rient- Em sembla que a partir d'ara seurem junts durant les classes, no?

Li vaig respondre amb un simple sí per dos motius, el primer és que el meu anglès no és prou bo com per formular respostes més llargues, i el segon és perquè aquell noi em feia posar molt nerviosa i no em deixava pensar amb claredat. 

I la classe de matemàtiques va començar. El professor estava explicant les equacions de segon grau, i com que allò jo ja ho havia fet l'any passat en català no vaig prestar gaire atenció a la classe i em vaig posar a escriure una carta per la iaia Paca. I estareu pensant perquè no li escric un correu electrònic o faig una videollamada amb ella, no? Doncs veureu, la meva estimada iaiona no és d'aquestes àvies que estan a la moda. No té ni telèfon mòbil ni televisió. Per  no parlar d'un portàtil...i com  que ma mare va insistir en que li escribes cartes, aquí estic.

" Querida Iaia Paca, en Londres estoy estupendamente. En casa de Kate tengo una habitación para mi solita y ademàs también hay un espejo de aquellos que siempre te pedía por las navidades, con luces y todo..."

- A quí escrius?- em va tallar en Ben.

- A la meva àvia. Perquè ho vols saber?

- A res, curiositat. I escrius en el teu idioma?

- Sí...

- A veure?- i tot seguit va agafar la carta i es va posar a llegir en veu alta- Querida Iaia...

Em vaig posar a riure com mai. L'haurieu hagut de sentir llegir castellà. O com a mínim intentar llegir castellà...

- De què rius?- va dir seriós, intentant fer-se l'enfadat. Però els seus ulls el delataven. Transmetien alegria i vaig saber que enrealitat per dins s'estava morint de riure.

- Llegeixes fatal.

- Però en serio que això és Català?

-Mmm... sí, bé en realitat no. Això està escrit en Castallà, que és l'idioma que es parla a Espanya. I com que la meva àvia viu a Andalusia, que està allà li he d'escriure així. Hi ha gent que  a Catalunya parla espanyol però en el meu cas no és així.

- Ben, Júlia. Calleu o us faig fora! senyoreta Coma si es pensa que per estar d'intercanvi pot fer el que li dóna la gana, no és veritat. Així que calleu i presteu atenció a la classe.

- Mr.Morris. Perdoni però ella no ha fet res- En Ben m'estava defensant? Què mono!- He estat jo que li he demanat coses sobre el seu país...  

- Doncs si és així, Ben, ja pots sortir fora de classe.

En Ben va deixar anar alguna cosa fluix com "comencem bé el curs" o "m'acagun la mare que el va parir"... Es va aixecar i es va dirigir cap a la porta.

- Si el castiga a ell a mi també.- em vaig aixecar i em vaig acostar al Ben que s'havia parat i girat al sentir les meves paraules.

-Espereu!- Va cridar la Kate que fins ara havia estat mirant l'escena callada.- Mr.Morris... no creu que n'està fent un gra massa? Que no veu que la Júlia no sap ni què diu... Pobre que no s'entra ni de que l'està expulsant de classe. Dónals-hi una segona oportunitat! Si us plau!

- OK. Però a la mínima els faig fora.

Vaig dirigir una mirada i un somriure a la meva amiga que m'havia salvat i tot seguit, acompanyada de ben aprop d'en Ben vaig seure al meu lloc.La resta de classes van passar sense incidents.

A la sortida de l'institut em vaig acostar a en Ben

- Adéu Ben, fins demà!

- Adéu. Merci per solideritzar-te amb mi quan m'han fet fora!

- De res- vaig respondre-li amb un somriure.

Vaig girar cua i em vaig acostar fins a les Lollipops. que en aquell moment estaven fent una foto per l'Snapchat. M'hi vaig enxufar. 

- Júlia tens mòbil? És que em pensar que t'agradaria que t'afegissim al grup de Whatsapp de les Lollis...- va preguntar-me l'Amy.

-Em... sí és clar.- els vaig donarel meu mòbil i de seguida em va arribar una notificació:< T'han afegit al grup"TheLollipos">

~ Hola!-vaig escriure, i al costat vaig ficar un cor vermell i una piruleta. Enviar. I tot i que estava amb elles en aquell precís moment em van segir el joc i totes van anar enviant respostes:

~Hola cataloniangirl- la Lisa

~Hola tiiaa benvingudaa!- la Vicky

~Podeu quedar avui al nostre bar a les 17:30?- l'Amy

~Benvinguda Júlia! Oi tant, Amy!- la Kate

-Ens veiem allà doncs?- va dir quasi cridant la Lisa( que pel que veia en realitat no cridava, sinó que era el seu to de veu normal). Aquest cop parlant, no per Whatsapp. Totes van acceptar i en un moment ens vam despedir i cadascuna es va dirigir per un camí diferen cap a casa seva.

**********

Fins aquí el capítol 3. Espero que us hagi agradat. Voteu i comenteu!

PD: Quan posi aquest signe"~" vol dir que la conversa és per Whatsapp. Si poso un guió normal ("-") vol dir que parlen oralment.