Mike, el nen ordinador

4. Una solució fotuda

Per fi he trobat la solució. Només té un petit inconvenient. És la pitjor de totes. He decidit portar-me bé tres dies. Si no aconsegueixo cap resultat ho deixo, però tot sigui intentar-ho. A partir d'avui parlaré amb tothom com si fos el nostre president. Començaré en tres, dos, un i... ja!

He d'admetre que la dificultat de fer això és excelsa. Però el resultat ha anat prou bé. Deixant de banda que l'Eulàlia s'ha fregat els ulls 5 vegades i m'ha tocat la cara per comprovar que era jo. Ha dit que havia millorat molt en poc temps i que el castig havia tingut els seus fruits. Després li he esmentat que un castig no és una planta i per tant no té cap mena de fruit. Ella m'ha dit que no ho espatllés que així era molt més bona persona i que em trauria el càstig. Al final la pitjor solució és la millor, sé que sembla molt contradictori però si hi pensem té molta lògica.