Riu amb llàgrimes d'estany
viu amb plors de nits amargues
Blanques nits, mes massa llargues
Massa llargues per nul plany.
El seu plor no és pas de terra
és plor d'aigua sense sal
En llur cor no hi ha cap mal
Mes de por al no res s'aferra.
No ser i ser no són iguals
Però essent sí que es pot no ser.
és per això, no vol desfer
doncs té por d'esser i ser mal.
Però no ser no és ser ni és res
és pensar sens cor latent,
sense fer, sense present
sens voler sentir el que un és.
Mes ses ulls havien plorat
tantes gotes de resina
que el no res va fer-se espina
i el seu cor fou coronat.
Però llavors volgué fugir,
i plorà de nit en dia,
i el seu plor, sense cap via,
ell, sols ell, la consumí.
