Me n'he fartat

23/02

M'aixeco del llit amb la cara feta un quadre. M'acabo de barallar amb la Hailey, la meva millor amiga, i la cosa no sembla anar a millor. El motiu sempre és el mateix: a mi m'agrada un noi i ella ha de sortir amb ell, aquesta és la llei a seguir. Estic sotmesa a ella, com si per ser la seva amiga hagués de ser la seva esclava. De petits ens ensenyen que els amics es trien, però la realitat és que uns trien i els altres desitgen ser triats aquest cop.
Recordo el moment en que la vaig conéixer,fins i tot llavors tots els nois li anaven al darrere. Suposadament, vaig tenir la sort que ella decidís que jo donava la talla com a millor amiga, però la veritat és que no és un privilegi ser amiga seva, al contrari, és una tortura. Que si ara ajuda'm a fer aquest treball, que si després queda't a la meva habitació perquè els meus pares no s'adonin que he sortit... I jo què? Alguna vegada ha pensat ella en mi? És a dir, no com a secretària ni assistenta, sinó com a persona. En algun moment s'ha preguntat si a mi també em ve de gust anar a la festa per la qual jo m'he de quedar al seu llit fent veure que dormo, quan l'únic que faig és veure tots els vídeos que penja la gent de la Hailey bebent i, al cap de mitja hora, un altre d'ella ensenyant parts del seu cos com a conseqüència de l'alcohol, desitjant ser jo aquella persona? Alguna vegada s'ha plantejat que jo he de fer exactament el mateix treball que li he d'estar fent mentre ella està al llit de qualsevol noi dos anys més gran que ella, com a mínim? És clar que no, i tampoc té en ment fer-ho, per suposat.
Se suposa que ara he d'anar-hi al darrere, insistir-li unes quantes vegades en lo bona que és la nostra amistat, en que jo no seria res sense ella, i després esperar uns 3-4 dies perquè vingui i em perdoni per una cosa que ni tan sols he fet. Ho sento, però no. Els gossos es fan grans, i s'acaben fartant d'anar darrere la pilota.