//Artista// Desconegut (2na Part)

8

POV JOEY:

Portava dies sense dormir, el cap em retumbava cada vegada que m'aixecava del llit, i tot per culpa seva, tot per culpa de la Jodie.

Vaig treure els ous ferrats que s'estaven fent a la paella que la meva àvia em va comprar quan me'n vaig anar a viure amb la meva germana més aprop de casa dels meus amics i de la Jodie.

A vegades penso si vaig fer bé al anar-me'n a viure més aprop d'ella, i finalment veig una foto de la Jodie i meva i sé que no puc dubtar-hi, l'estimo massa.

Agafo el telèfon mòbil i veig que tinc 5 missatges, 3 d'ells de la Marina, una amiga de l'infància.

Marina
concert, aquesta nit, tu, jo, vas o et mato.

Joey
No tinc ganes de sortir!

Marina
La Jodie hi va.

Joey
Ens veiem a les 7 a casa teva!

Mai havia sentit algo per la Marina, primer perquè és la meva millor amiga, i segona perquè no li agraden els nois. Encara recordo el dia en que m'ho va dir; jo estava sentat a les escales de l'institut parlant amb ella sobre la Jodie, la Marina em va dir que li semblava molt guapa, que a ella no li faria res sortir amb la meva Nòvia (o exnòvia?). I llavors va deixar anar la bomba, dient-me que sentia alguna cosa per la Núria, una de les amigues de la Jodie.

Jodie...

Com pots trobar a faltar tant a una persona? Mai en la vida havia sentit l'angoixa que sento en aquests moments. I si no em torna a parlar? I si mai em perdona? Només pensar en això em fa passar una esgarrifança desde la planta del peu fins l'últim cabell del meu cap, no puc permetre que això passi.

Surto de casa ràpidament, la camisa blanca que porto està mal cordada per les preses, així que me la descordo poc a poc deixant a veure el meu estómac musculós. En el meu carrer a penes hi viuen dues àvies, així que no em preocupo per res.

A la mitat del carrer i ja amb la camisa ben posada, escolto un soroll a les meves esquenes. Però no hi faig gaire cas, i vaig directament a casa la Marina.

Al arribar em sorprèn que ja estigui fora.

-Hola reina- la saludo donant-li una gran abraçada. Em torna la abraçada al segon i comença a caminar. El camí entre riures es fa bastant curt, i en 20 minuts ja estem a la platja, esperant que la música començi. Miro un segon a la Marina, qui li brillen els ulls i somriu negant amb el cap.

-Perquè rius?-li pregunto mirant la seva cara divertit.

-Serà una gran nit, Joey, una gran nit...

***
El coll el tenia sec, necessitava alguna cosa per veure urgentment. Em faig lloc entre cops de colze i queixes i per fi, arribo a la barra.
Una noia molt rossa i amb un vestit molt ajustat se'm acosta repassant el meu braç entre els seus dits.

-Guapo... Vens a ballar? - Em giro per mirar-la als ulls.

-Ho sento, tinc parella, però gràcies- Li dedico un últim somriure i em giro cap al cambrer que mira l'escena interessat. -Un wiskey amb taronja- Li dic, somrient.
Mentre aquell noi d'uns 23 anys prepara la meva beguda, amb la vista busco a la Marina que l'he perdut fa uns instants.

-Una Coca cola, siusplau- Una veu a la meva esquena em fa quedar sense respiració. Es ella, ella està aquí, al meu costat, demanant una beguda, i jo sóc incapaç de moure'm. -Perdona, pots apartar-te?- La sento dir.

M'està parlant a mi? Que li dic? La saludo? Me'n vaig?

-S~si, perdona- Li responc girant-me cap a ella. Ens mirem als ulls i tots dos ens quedem sense paraules. Sentim a l'home de la barra cridant-nos l'atenció per recollir les nostres begudes, però no ens movem. Llavors reacciono. Agafo el meu got i bec un gran glop, sentint com aquella beguda cou a la meva gola. Respiro fons, però sento que el món gira, donant voltes i voltes, fent-me caure al terra. Em marejo moltíssim, sóc incapaç d'aixecar-me.

Veig els llavis de la Jodie dient-me alguna cosa.

-No et sento J.. Jodie- Dic, les paraules em surten, no sé que dic, sento alguna cosa sobre els meus llavis però ni així aconsegueixo saber que és.

Algú m'ajuda a aixecar-me, sento algunes paraules però res, es com si aquella música hagués parat de sonar, com si la gent hagues callat i només sento passes. Són les meves? O les de la persona que està al meu costat?

Vull moure'm però el cos no em cedeix, estic immobilitzat.
*****
POV JODIE

La Marie i la Jo em passen a buscar minuts després d'haver-me arreglat per sortir. Totes dues estan emocionades per la festa a la platja, ja que, actuarà un dels seus cantants preferits.

Un cop arribem allà les perdo de vista, cadascuna amb una parella de ball diferent.

Les hores entre la multitud passen ràpid, varis nois em pregunten per ballar, però m'hi nego. Mai he estimat les festes, i per molt que costi, ningú em farà ballar com ballen alguns o algunes d'aquí.
Als minuts d'haver ballat amb la Jo, la sed m'inveeix i ràpidament vaig a demanar una beguda. Un cop allà, entre la gent, un noi em crida l'atenció.

Joey.

°°°°°°°°°°
Si vale? He tardat en pujar capítol però no em mateu, necessitava temps!

Que us ha semblat aquest capítol? Espero que bé!

Ens VEIEEM!

Besituuuus

Xènia la menja Pizza