-Vola, sé que ho saps fer. Per volar has de fer com els ocells. Que fan els ocells? Volen, però no perquè volen sinó per necessitat. Perquè sinó no podran alimentar els pollets, perquè sinó, es moriran. Tu fes el mateix i enlaira't ben amunt i quan baixis, fes-ho amb una nova humanitat. Segurament jo no t'esperarè, però sempre estarè orgullòs de tu.
-Però allà dalt no hi ha res...
-Hi ha més que aquí baix. Pots ser la única o pots ser una petita part de tot. I ara despega, fes-ho per mi...
-Tu véns amb mi
-No...
Just desprès d'enlairar-nos a la velocitat de la llum, una gran explosió va acabar amb tot. Amb tot el que estimàvem, tot el que féiem, el que la humanitat havia fet. Vam pujar i pujar... vaig mirar enrere i em vaig preguntar si mai trobaríem un lloc com la terra, un lloc on havia après a riure, plorar i estimar.
