Tu i jo separats?

Comencem l'aventura

-Vinga va que perdré el vol!!!-vaig cridar-li a la meva mare.
Quedaven tres quarts d'hora perquè sortís l'avió cap a Noruega, i jo encara estava al cotxe amb la meva mare fent cua perquè hi havia trànsit.
Bé, potser que primer em presenti. Hola em dic Àneu i tinc tretze anys, i des d'avui fins d'aquí dues setmanes viure una gran aventura acompanyada amb el millor company i amic que podria tenir, l'Àlex. I ves a saber si alguna cosa més. Bueno això deixem-ho per a després.
Tenia pressa per agafar el vol, o sinó el perdria i tots aquests mesos esperant aquest moment, se'n anirien a rodar.
Per fi vam arribar a l'aeroport del Prat,faltaven uns quinze o deu minuts per a que sortís el vol. El meu mòbil tenia més trucades de l'Àlex que no pas el percentatge de bateria d'un mòbil acabat de carregar, es a dir 100%. L'Àlex era un noi super puntual, ara us explicaré més coses d'ell, però primer deixeu-me passar l'aduana i trobar la porta de vol i principalment a l'Àlex.
Cinc minuts quedaven, ja m'havia despedit de la meva mare i ja havia trobat la porta de vol; ara sol calia veure a l'Àlex allà esperant-me ben preocupat. Per fi el vaig veure, vaig començar a cridar-lo, però no em va sentir de tant atabalat que estava. Ara sí que m'ha vist. Li vaig fer dos petons a la galta, vaig demanar-li perdó per arribar tant tard i vam començar a gaudir de la nova aventura que viuríem fins d aquí dues setmanes.
Al cap d'un minut ja vam poder embarcar i pujar a l'avió. Fora preocupacions. Ara teníem que esperar unes tres hores i pico, que es el temps que hi havia en avió des de Barcelona fins a Oslo.
Quan ja estiguem a l'aire ja us parlaré de l'Àlex.