Tu i jo separats?

Ja som a l'avió

Per fi vam alçar el vol, l'Àlex portava música en el seu Ipod i un llibre. Jo portava la meva superllibreta on hi vaig escriure tot el que ara esteu llegint i una tauleta amb jocs, música i un parell de pel•licules.
A part d'utilitzar tot el que havíem portat, vam estar parlant una bona estona. Parlàvem des de nosaltres, fins alguns cotilleos de la classe, com l'experiència que viuríem a Oslo, etc També vam riure molt, però sobretot vaig adonar-me que l'Àlex, és un tio collonut, i que no el vull perdre per a res del món.
Bé crec q ja és hora que us parli d'ell. L'Àlex, es un noi excel•lent. Es d'allò més divertit, és simpàtic, sincer, té empatia i molta paciència (perquè per aguantar-me a mi...tela marinera), s'hi pot confiar i el millor de tot, sempre està allí al meu costat per donar-me suport i ajudarme. Com podreu veure l'Alex es un noi perfecte, l'únic defecte que li trobo es que no li agrado. Pensareu, noia en quin embolic t'has ficat. Enamorar-te del teu millor amic.
Allò de passar tantes hores junts, fa que de l'amistat passis al carinyo i del carinyo a algo més.
Crec q aquest sentiment és mutu. De vegades el miro i veig q coses que crec que entre millors amics no existeixen, encara que hi tinguis tota la confiança del món. Però tampoc ho sé del cert. Ojala em puguessa ficar dins del seu cap i veure que pensa de mi sobre alguna cosa més que amics.
Es aquell punt on dius si passa alguna cosa entre nosaltres i després s'acaba la nostra amistat, no m'ho perdonaria en la vida. Prefereixo mil cops tindre'l allí com a amic que, que passi alguna cosa més i després la nostra relació se'n vagi a la merda.
No sé què fer.
Ara mateix el tinc sentat al meu costat, s'està clapant i està tan bufó. A veure què passen aquestes dues setmanes a Oslo.
Bé us tinc que deixar que estem a punt d'aterrar i tinc que guardar les coses.
Ens veiem a l'aeroport de Gardermoen.
Petons.