DEL COR AL PORTAMINES

ENTELAT

Sento la vida entelada,

com ho està el meu mirall,

com és la teva mirada,

com ho està el meu mirar.

I aquell anhel de besada

que feia el cor bategar,

i el tast d'aquella abraçada

que feia la pell crepitar.

Sento el tel d'una manyaga,

que escapa sense arribar...