I així per obra del destí ens vam conèixer

I així per obra del destí ens vam conèixer:

Estàvem al cotxe anant cap a l'aeroport amb els meus pares, ja que aniríem de vacances a Austràlia.

-Ahhhh papa mama quina emoció! Moltíssimes gràcies per fer realitat el meu somni d'anar a Austràlia.- Els hi vaig dir amb un sentiment d'eufòria.

-Ali, bonica tranquil·litzat que encara ni hem arribat a l'aeroport.- Va dir m'ha mare intentant calmar-me.

-Bé princesetes meves falten 10 minuts per arribar a l'aeroport anem molt bé de temps.-

Quan va passar una estoneta vàrem arribar a l'aeroport, vam fer el checking i vàrem passar pel control de la policia i en acabar vam anar a menjar un entrepà, ja que ens faltava encara una hora per agafar al vol.

En veure que faltava força estona per agafar-lo ens vam anar a seure'ns en unes cadires al costat de la porta que es dirigia a on es situava l'avió em vaig ficar a llegir el meu llibre preferit, un llibre que era genial, sobre mites de la mitologia grega, anomenat Metamorfosis per passar l'estona que havíem d'esperar.

Vaig quedar molt capficada al llibre i no em vaig adonar que havia passat molta estona fins que la meva mare em va dir:

-Ali bonica que ja ha arribat l'hora d'agafar l'avió-. Va dir-me fent-me tocar de peus a terra i al mateix temps posant-me una mica nerviosa perquè ja havia arribat l'hora de fer realitat un petit somni.

-Ja vaig mama-. Tot seguit vaig ficar la rosa dissecada que utilitzava de punt de llibre en aquest i el vaig guardar a la meva motxilla que portava d'equipatge de mà.

Vam anar cap a la cua i en poc temps vam dirigir-nos cap a l'avió que ens portaria a un petit paradís.

Ja asseguts als seients del avió vaig seguir amb la meva meravellosa i entretinguda lectura que havia agafat amb molt de gust, ja que el llibre mel havia recomanat el meu estimat mestre de literatura, aquest havia aconseguit fer una classe sense fer fora a ningú contínuament, ja s'havia guanyat el nostre respecte a partir d'impartir les classes d'una manera molt diferent dels altres professors del nostre centre.

Una estona més tard la mare em va dir:

-Ali reina para una mica de llegir que estàs forçant massa la vista,fa més de dues hores que llegeixes sense parar. Em va dir amb cara de cansada perquè ens havíem llevat molt d'hora- i si intentes dormir una mica que pels nervis no has dormit quasi bé res-

-D'acord mare faré una becaina i després escoltaré una mica de música o faré alguna cosa per l'estil.- Vaig dir xiuxiuejant perquè el pare s'havia adormit i no el volia despertar.

En aquell mateix moment vaig tancar els ulls i vaig caure en mans de Morfeu amb un somni dolç i bonic:

Estic assentada al costat del mar escrivint en un bloc de fulls una petita història que m'acaba de vindre al cap i de cop i volta va començar a bufar molt fort el vent i tot els meus fulls van sortir volant cap al costat d'un noi que llegia el meu llibre preferit i que havia llegit i rellegit una i mil vegades que es deia Metamorfosis, m'encantava aquell llibre, ell justament tenia els meus fulls a sota d'una de les seves mans.

Em vaig acostar, dient-li tímidament:

-Hola, ho sento però em podries donar els fulls que tens sota la teva mà dreta? Esque se m'acaben de sortir volant i volia seguir escrivint.-

-Si escalar, aquí tens -em va dir sent molt simpàtic.

-Moltes gràcies- li vaig dir seguidament però en apropar-me a ell, em vaig entrebancar amb el gran cúmul de sorra que hi havia a la platja. Ell em va intentar aguantar-me però va caure endarrere i vaig caure sobre d'ell ajuntant els nostres llavis dolçament. En separar-nos em vaig aixecar i vaig sortir corren de la vergonya que acabava de passar.