Potser sóc rara i diferent. No sóc la més guapa o la que més destaca. Sóc la que s'agobia fàcilment i a vegades necessita aïllar-se del món per respirar.
Hi ha dies en els que només em ve de gust somriure, sense buscar-li els defectes a res. Viure tal qual vinguin les coses, sense preocupar-me per res; vivint amb un somriure als llavis com una nena petita.
Canto a la dutxa la cançó més patètica que se't pugui ocórrer. Necessito el meu temps per tot però odio que els altres em facin esperar. Sí, també sóc la que s'equivoca cada dia, la que necessita plorar i cridar quan te un mal dia; a qui li torna boja riure fins a plorar amb les seves amigues, la que canta i balla, la que va saltant pel carrer perquè sí, perquè pot.
També sóc la que donaria tot per la seva família i amics, i a la que li afecta tot un xic massa. I sí, és possible que no sigui la persona més forta, més valenta o més dedicada. Pot ser que m'equivoqui vàries vegades, massa i tot. És possible que no m'adoni del que tinc fins que ja ho he perdut, que la meva llista de capritxos sigui llarguíssima, que els meus mals moments siguin molts.. Però que els bons els superin. Sé que complico el que és fàcil i la cago i la cago, i sempre m'entrebanco amb la mateixa pedra; però també sé que m'aixecaré i seguiré caminant pel meu propí camí d'obstacles, també anomenat vida.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
Bé, amb aquest MiniText (els hi diré així) estreno aquesta història. Espero que us hagi agradat.💜
Pd: Els que tingueu el meu whats potser ja l'haureu llegit..
ESTÁS LEYENDO
MiniTextos
RandomBé. Vaig començar una història i tal. Però (per si no ho heu notat) sóc un desatre organitzant i si sé que tal dia he de penjar capítol, em sento presionada i m'agobio i doncs així no funciono heheeh Així que, en aquesta història aniré publicant (de...
