#ELLA

21 7 7
                                    

I com acceptar-ho? Com acceptar que aquella persona, sí, justament aquella persona, esculli deixar-te? Penses, penses més, et ratlles, t'enfades amb tu mateix per no ser suficient, et ratlles més i.. Segueixes pensant. Reflexionant en què pots fer, què pots dir, en quina és la manera de salvar aquest vaixell tocat i gairebé enfonsat.
Arribes a la conclusió de que és de les úniques persones per la qual et menges l'orgull, per la qual lluitaries fins l'últim alè, per la què creuaries el propi oceà que heu creat i salvaries aquest oxidat vaixell.
I no és que sigui la teva mitja taronja, perquè amiga meva, si segueixes pensant que tens una meitat estàs ben equivocada. Tan tu, com ella, com jo estem ben complets, però necessitem a qui ens mogui el món, ens doni una espatlla on plorar i ens faci gaudir dia a dia de les petites coses.
Així que.. Dona'm un cop de mà, ajuda'm a entendre com coi ho hauria de fer.
Com acceptar que el teu intent preferit d'ésser humà no et necessita? Que no t'estima ni una quarta part del que tu l'adores?
Digues-me, com acceptar que ja no et vol aquella persona que és el teu oxigen.
Perquè jo, amiga meva, m'ofego sense el seu oxigen i m'enfonso a falta de la seva presència en el nostre rovellat vaixell.

Et diuen que no t'arrosseguis... Però, que se suposa que has de fer? Deixar-la marxar i ja? Rendir-te a la primera? Fer que li sigui fàcil allunyar-se de tu?
Doncs no ho sé, no tinc ni punyetera idea, i sincerament, tinc por; tinc por de perdre-la.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
Segon MiniText!!!!
Sé que pot semblar que tots siguin una mica depressius i tal, però sóc molt negada a l'hora d'escriure novel·les alegres. I encara que no sigui al 100%, m'agrada que a tots i cada un dels meus escrits hi hagi alguna part basada en mi i en com em sento.
Bé, finsss a la pròxima💜

MiniTextosDonde viven las historias. Descúbrelo ahora