Sense saber perquè estic plorant, la meva mare i la meva germana petita també.
Estic en una sala petita, on tot es trist, gris.
La meva germana petita m'abraça, sap que no em veurà mai més, i em deixa un paquet.
Un paquet ple de corolaines i amb purpurina. Posa el seu nom. Nora.
Jo ploro molt.
Molt.
Acava de venir una dona grassoneta, que per el cartellet que te, tembla dir-se Sandra.
M'adormo amb la mà de la meva germana de sis anys.
YOU ARE READING
Somnis gelats
FanfictionFanfic de un relat que m'estic llegint de Alyon 715 ( @myonlybook715 )
