RELAT MITJÀ 1: HIVERN

I

L'hivern és llarg, no de manera temporal; parlem de que és una sensació dura, una época complicada de superar. Es pot definir com el moment on la vida i la mort depenen l'una de l'altra i ja tot és la supervivència de qui més recursos i mitjos pot conseguir.

El meu nom és James, i sóc el menor de una familia de camperols, en l'aldea de Blaiddhold, al nord d'Escòcia.

La nostra aldea delimita amb els murs de la ciutadella de Whiterun, on resideixen dues famílies de feudals, els Alastor, natals de les nostres terres i els Yssmir, descendents de antics llinatges de nòrdics, específicament de víkings que van arribar fa un segle al nostre territori, i sempre ha habut diverses disputes entre ambdues famílies per la successió.

Qualsevol pot dir, ''Com un camperol com tu, Eren, pot parlar tant be, també a part, estar tant enterat dels assumptes de dins la noblesa?'', la resposta no és complicada; jo, a diferència de la resta de les persones a l'aldea, rep una gran quantitat de llibres de ma del meu oncle, Will, el capellà de l'aldea. A mi tota la informació relacionada amb la vida dins les muralles em pareix la mar d'interesant. Al assaventar-se'n el meu oncle, ja que ell té contacte, per poc que siga, amb l'Església, em va contant alguna que altra cossa de la ciutadella i la vida a l'altre costat dels murs. A més, ell em va ensenyar a llegir.

La vida fora era molt dura durant tot l'any, però quan arribava l'època hivernal, la gent de l'aldea queia davant el fred i la fam. Molts habitants veien com els seus familiars i veïns morien, sense poder fer mes que continuar el seu treball i esperar a que tot hi passara.

Jo vivia amb la meua mare, Johanna i el meu germà major, Rodrick. Ell i jo teníem altre germà, qui es deia Will, com el meu oncle, però fa dos hiverns, va sucumbir a les condicions; sense dubte eixe havia sigut el pitjor any en quant als mesos de fred, per ara.

M'havia criat amb ma mare i els meus dos germans, i els tres sempre havíem cuidat la nostra mare com si forem els homes de la casa, ja que abans que jo naixera, mon pare havia sigut mobilitzat per la cort per a combatre contra la ciutadella veïna, i desgraciadament va caure en batalla. Es van perdre moltes vides, tant del bàndol contrari com del nostre, però afortunadament es va firmar la pau amb els que eren enemics nostres i dels nostres germans.