Un company gracios em tira un avió de paper,faig veure que no ha passat res i començem la lliço , arriba l'hora de pati i ara bé tots anem al bar a esmorzar ... estan el populars que jo els hi dic llops, estant els que consideren que són els més ven bé frikis però amb ells si que hi ha un signe de hola i adeu i després estic jo al meu racó lliure dins l'escola i ningú em moltesta. S'acaba l'hora de pati i de nou entrar a classe...
-QUIN MAL ROLLO!
Però la cara em canvia quan veig el nen que m'agrada,SI el nen que m'agrada, i de sobte em saluda, allà es quan aquest dia ningún dels llops em podrà treure el somriure de la cara. Cada dia somiava que vingués que em mirés que em digués un simple hola i aquell dia va arribar! Vaig entrar a classe sense pensar-m'ho dos cops amb un somriure d'orella a orella.
Un comentari del rei dels llops :
Avui la marginada està contenta aixó acabarà aviat -va dir amb veu baixeta i desafiant- però jo només pensava amb ell, es diu Josep, alt, moreno,ulls verds clars un encant de nen!!
YOU ARE READING
SÓC COM PENSO QUE SÓC?
RandomUna nena que està totalment perduda i no sap on trobar-se dins la gent moltes dificultats l'envolten, una nena forta,valenta i dreta per el que vol
