Una onada de l'aire càlid de Setembre envaeix la meva habitació. La finestra és oberta. M'aixeco i la vaig a tancar. El sol, una absorbent llum taronja a l'horitzó, treu el cap entre els edificis. Ja són les set de la matinada i encara no he pogut conciliar el son. Malgrat tot no ho torno a intentar sinó que em limito a mirar per la finestra fins que sense previ avís, la casa s'estremeix, i acte seguit; obscuritat.
Obro els ulls, de les finestres hi brota una llum cegadora. No és el sol. Davant meu s'hi troba una televisió encesa. Un terratrèmol de categoria 7 ha assolat Barcelona deixant enrere una suma de sis-cents setanta-nou mil morts uns altres i cent vint-i-cinc mil ciutadans ferits. Una sèrie d'imatges mostren una Barcelona apocalíptica, dessolada, com treta d'una de les pel·lícules de Mad Max. Barcelona enderrocada, hospitals colapsats... La vista se'm nubla i les parpelles se'm tanquen lentament. Una son pesant se'm cola dins del cos. Això ja és massa.
YOU ARE READING
No Miris l'Horitzó {Cel Obert #1}
Science FictionEls alienígenes s'han apoderat de tota la terra, i han sotmès als seus pobladors a una tirania absoluta sense precedents on l'única llei es la supervivència. Tota una generació esclavitzada per uns ents d'un món desconegut.
