Carta

Surí, 14 d'abril de 2016

Estimat Ferran,

espero que aquesta carta t'hagi arribat correctament. T'he escrit perquè crec que tu podràs ajudar-me. Confio en tu, ja que vas ser tu el que va enterrar a ma mare. Se que no tenim una relació gaire pròxima ja que no ens veiem des de fa molt. No et pots ni imaginar l'esforç que he fet sortint de casa on havia estat tancada durant tant de temps, només per enviar aquesta carta. M'he passat tres anys de la meva existència refugiada en aquella capsa de parets avorrides i monòtones, per poder escapar de tot allò que m'envolta Des de fa un temps he estat pensant i reflexionat. De manera inconscient m'anava convencent que la vida que havia estat portant era miserable. Era massa simple. Tothom actuava de manera senzilla, com si tot anés bé, de manera que em semblaven ximples. La manera en la que actuaven, era repulsiu. No m'agradava conviure amb la societat. Cada dia que passava el meu menyspreu incrementaba en una pluja de desesperació. Igualment va haver-hi un fet, un fet que em va indicar que pensaria aquestes coses per al llarg de la meva vida. Va ser el 15 de febrer de l'any 2013. De manera inesperada la meva conducta va canviar radicalment. Hi havia moments en els quals desitjava la mort de qualsevol ésser viu, i d'altres en que la mera existència em semblava una cosa meravellosa. Els meus sentiments anaven canviant de manera dràstica sense motiu aparent. Es podria dir llavors que tinc trastorn de bipolaritat, el canvi d'emocions en un període de temps generalment curt. No sabia que havia de fer, ni que havia de dir, ni que havia pensar, i llavors vaig explotar, caient en una depressió inacabable.

Amb el pas dels anys m'anava enfonsant cada cop més en un mar de tristesa, del qual no podia emergir cap a la superfície. Fins que vaig arribar al fons d'aquell abisme. M'hi he anat acostumant. Ara ja és normal s'ha convertit en una manera de ser. I així estic actualment.

M'agradaria demanar-te una favor: escriu una carta a qualsevol persona que no sigui jo, explicant-li alguna cosa vital per a tu. Si decideixes fer-ho una persona mantindrà el seu treball i tindrà suficients diners per a viure.

Una abraçada i records a la teva família,

 M.G