Fa molt de temps, les onze principals famílies vivien en cooperació i en harmonia, però tot va canviar quan una d'elles va atacar. Aquelles que no volien restriccions al seu poder, van decidir unir-s'hi per a destruir a les altres, les que defensaven l'equilibri que l'establiment de les onze famílies comportava. Cada família va intentar treure el màxim profit de la seva particularitat per acabar amb la que va ser la pitjor de les guerres màgiques de la regió.
Han passat ja gairebé vint anys d'ençà que es va signar la pau. Tot i així, les conseqüències d'aquella guerra segueixen latents en cada una de les famílies. Quatre famílies van ser destruïdes, i amb elles, els seus coneixements. Malgrat les discrepàncies, l'aliança prèvia a la guerra es va refer amb les famílies que quedaven: cinc famílies que havien defensat l'aliança i dues que no. El nou tractat de pau establia que les dues famílies del bàndol perdedor havien de matar als seus caps, alhora que també havien de lliurar la meitat dels seus coneixements màgics a les altres famílies. Les dues famílies van acceptar les demandes imposades i, a causa de la seva feblesa, van demanar de reincorporar-se a l'aliança tot prometent la seva submissió.
La guerra també va afectar els habitants de la regió. La inestabilitat provocada per la guerra entre els que eren els seus protectors va provocar una crisi econòmica i social que el govern no va poder resoldre, cosa que va acabar en una guerra civil. Les classes altes, amb por de perdre els seus privilegis, es van dedicar a acaparar productes de primera necessitat i a contractar a petites famílies de mags perquè els protegissin a ells i als seus béns. En canvi, els sectors més baixos de la societat es van sumir en el caos. Empesos per la necessitat d'aconseguir aquells productes de primera necessitat als quals no podien accedir, es van tornar violents i van començar a atemptar contra altres persones i contra el mateix govern. D'altres, majoritàriament gent de la classe mitjana i baixa, van rebaixar-se a les feines més precàries o van llançar-se a la màgia per tal de sobreviure. Van intentar aprendre com defensar-se mentre que alhora acceptaven qualsevol feina que els vingués de dalt. Tot i que alguns van descobrir que tenien una espurna dins seu amb què despertar la màgia, que era allò que més diners feia arribar a casa, la majoria no van poder despertar cap tipus de poder. Molta gent va morir. No només les moltes víctimes de la delinqüència, també aquells mags novells que van ser engolits per la força de la mateixa màgia que volien aprendre.
Durant aquella època em vaig desmarcar de qualsevol conflicte. La meva intenció era ajudar directament, però no podia posar en perill la meva vida sense abans estar segura que els meus coneixements i els dels meus predecessors havien estat transmesos a algú que sigui capaç de seguir el meu destí. Vaig esborrar qualsevol rastre de mi en la capital i vaig marxar cap a les muntanyes del nord. Pocs anys més tard vaig trobar a la persona que estava buscant. Després de tot aquest temps, la seva formació ja està gairebé enllestida; però això ara mateix no és important. Tant el govern com les set famílies segueixen molt febles per causa de la guerra i la crisi, crisi que amb prou feines es comença a superar. El país està vulnerable davant d'agressions externes però per sort aquí jo podré jugar-hi un paper important.
YOU ARE READING
Les set famílies
FantasyHan passat gairebé 20 anys des que es va signar el tractat de pau per les set famílies que van sobreviure a una de les pitjors guerres màgiques. Les conseqüències de la guerra segueixen ben presents en avui dia, i malgrat els esforços col·lectius pe...