Rosses de paper

Pètal I

Hi havia una vegada, en un regne molt, molt llunya, hi vivia un rei bo i savi amb la seva jove filla. En aquell regne mai passava res d'interesant o d'important. Tots tenien una vida pacifica i tranquil·la i la major preocupació de la gent, únicament era ser feliços. I cada persona d'aquell regne buscava la seva pròpia felicitat allà on podien, com era el cas de la filla del rei, la princesa.

Encara que la princesa va créixer con una nena forta, mai va contraure cap malaltia i tenia un cot d'or, per a la noblesa d'aquella època, la princesa era lletja com un orc. Pell morena, llavis grossos, molt prima, els cabells negres com la nit i arrissats, el nas d'àguila i els ulls molt foscos. Des de que la princesa era molt petita, tots els nobles del voltant sempre han fugit d'ella per el seu aspecte. Per sort, tant al rei com a la princesa els donava igual la opinió de la gent, i eren feliços en el seu petit regne.

Però, la raó per la que criticaven tant la princesa, no només era per el seu aspecte, la noia tenia un visi que la convertia en el centre de tots els riures; li encantava llegir. Encara que per a la seva societat, que una noia jove i de sang blava tingués una ment culte era un bon punt a favor, la nostra princesa ho portava a un extrem massa "agressiu" per a la seva classe.

Li agradava tant, que va transforma la seva habitació en una biblioteca privada. Prestatges carregats de llibres i manuscrits que arribaven fins al sostre, un escriptori de fusta just al mig de la cambra que sempre era ple de taques de tinta i tot replet d'espelmes, encara que hi entrava molta llum natural per els seus grans finestrals que bordejaven la cambra. A si, i un petit llit al costat de la finestra al fons de l'habitació, però com quasi mai l'utilitzava, era més bé un moble per decorar o per recalçar-se a l'ora de llegir. Pràcticament, es passava la vida en aquella habitació, però, quan sortia per passejar per el regne, era o per anar a la biblioteca o per ensenyar a llegir als més petits.

I aquesta era la gran felicitat de la jove princesa, els llibres, fins que un dia, hi va aparèixer a la vida de la noia, un segon factor que faria que la seva afició a la lectura no fos l'única felicitat de la seva existència.