FINS ELS OSSOS DE TOT!

El meu principi...

Bones sóc la Mar , segurament el meu nom ni l'aguïs escoltat però crec que això que començo a narrar ara es important.

Vaig patir bulling a l'escola , no molt greu però el suficient perquè a mi m'afectessin, potser penseu el perquè d'aquest llibre, dons perquè crec que de mica en mica s'ha de fer viral tot el que pot provocar una tirada de fulles amb cucs quan eres petita a l'esquena d'un "company" de classe, però bueno això ara ho explicare.

Vaig començar anar al psicòleg des de ven petita per pors que tenia , un a per exemple era baixar les escales de la porta de l'entrada corrents per po de que algú hem pogués agafar o als esperits si , era depèn del dia...,sincerament bueno ajuda de part d'ella poca la veritat hem va dir que hem tranquil·litzes que mes endavant ja podria dormir sola perquè fins els 13 anys tenia temps, els meus pares feien de tot, ma mare es quedava fins tard al costat del llit fins el dia que el meu pare ja dormia al terra al canto del meu llit .Però bueno si , als 13 anys ja dormo sola bueno segons la psicòloga un pas molt gran!, però jo hem preguntava:

-Molt gran? fins els 13 anys dormint amb els meus pares i encara baixo les escales a tota presa??

Però bueno com per la psicòloga ja estava molt millor dons vaig deixar de anar amb ella, després de estar gairebé el petit recorregut de la meva vida al seu canto.

Bueno dons..., continuem en els principis de l'eso, hi havia una nena que hem feia la vida impossible , si , imposible, quan estàvem a l'escola nomes hem parlava si necessitava alguna cosa meva, però després al es extraescolars quan les companyes de equip anaven cap a casa els divendres sempre venia a "buscarme" i jo dons si , sincerament li feia cas i feia el que ella volia perquè tenia por, tenia por de quedarme sola sense ningú amb qui poder compartir els meus moments i tot això perquè ella era la típica noia que a tot deu queia be però era mes dolenta que un dimoni , crec que en ella li quedaria be la frase de "por el interès te quiero Andrés". Han siguit anys molt durs al seu cantó , m'enracordu quan jo ja estava a la època de estar apunt de ingressar i estaven a fora de l'institut ,la famosa noia del bulling , una meva millor amigai jo i la famosa noia va començar a dir tot el que faria desprès del insti saben que ami no hem dirien d'anar(la famosa noia i dos "amigues" de les extraescolars) perquè va haver un mal entès, ( aquest mal entès va ser que jo vaig estar sortint amb un nen i es pensaven que jo tenia gelós de que xerressin amb ell cosa que no era certa perquè jo en elles confiava al màxim).

I finalment es va solucionar quan jo ja estava ingressada que vaig enviar un missatge de washapp a una de les amigues de les extraescolars, que de les tres es amb la que millor hem portava, i hem va dir el perquè hem van deixar de costat i de xerrar i jo clar en aquell moment hem vaig quedar mes que flipada, així que vaig dir-li tot el que pensava i una de les frases que li vaig dir que encara hem recordo va ser:

-Mira (nom noia) que sàpigues que per mi es més important una amistat que un noví perquè el noví estaré uns mesos i segurament fins i tot acabem malament però una amistat pot durar tota la vida. I bueno ara avui en dia si ens veiem per el carrer ens saludem cordialment però ja està, i amb la que vaig xerrar per saber el perquè hem van deixar solà avui dia 1/1/18, li he enviat un missatge per watchapp per queadar i m'ha dit que si de manera que havera si podem retomar la amistat que la famosa noia ens va fer deixar .I amb menys dilacions comencem en la famosa època de l'ingrés en l'hospital Sant Joan De Déu de Barcelona,Nomància. Vaig ingressar un 27/07/16,un dels dies en que no podia descriure el nom del sentiment que sentia durant la baixada de escales fins el cotxe, en el trajecte i molt menys en entrar a l'hospital ,mons pares hem varen dir que nomes serien 3 dies que no hem preocupes , i jo m'ho vaig creure ja que mai ho havia passat abans, un dels molts records que tinc d'aquella entrada triomfal a l'hospital va ser la secretaria que et feia els papers i aixó que hem va dir: