Perquè t'estimo

Comença el 14è Estiu

- Filla!!  - sento cridar la meva mare des del menjador - has de marxar cap a l'institut que no vull que fagis tard l'últim dia!

- Sii mamaa ara vaa - gemego des de la cuina - Adéeuu!!

- Adéu filla passa...

Surto de casa meva sense deixar que la meva mare acabi la frase.
Camino ràpid cap a l'institut, i quan arribo em trobo al Bruno.

I AQUI PARO PERQUÈ HAIG D'EXPLICAR UNES QUANTES COSES QUE SI NO SABEU ANIREU MÉS PERDUTS QUE UNA MOSCA EN UN DESERT🙂.

M'agrada el Bruno (uff quina confessió que ens acaba de fer!!) Bé no és del tot que m'agradi, és bàsicament que sempre em sento súper bé amb ell, i ell i jo sempre parlem, fem broma... No hi sé, noto que hi ha un 'feeling'

I la meva millor amiga que no la canviaria per res i li puc explicar toot és la Cristina, encara que mig institut la coneix com a Cris.

BÉ ESPERO QUE ARA ESTIGUEU MÉS ORIENTADETS🙂

- Hola! - diu el Bruno posant-se al meu costat.

- Hola! - dic jo motivada (jahshahshaj)

Anem parlant mentre pugem les escales, i de com el Bruno diu: - Ostres un gos pujant les escales! - al primer moment penso que l'ha picat una mosca o alguna cosa però després veig que és veritat, i hi ha un gos pujant les escales darrere nostre.

-AAAAHHHHHH!! BRUNOO!! - crido jo cagada. Tothom es gira cap a nosaltres i jo surto corrents abans que aquella bèstia se'm mengi viva. Entro a classe i tanco la porta (sort que encara no hi ha ningú). Un minut després entra el Bruno rient.

- Tanta por et fan els gossos?

No tinc temps de respondre, perquè el gos torna a entrar en acció. Comença a ensumar la porta de la nostra classe, i jo vaig corrents cap al Bruno i m'abraço a la seva esquena. Em mira i somriu, però jo haig d'espatllar el moment perfecte quan veug que el gis entra.

-AAAHH!! TREU-LO SIUSPLAU!! - no puc evitar cridar.

El Bruno comença a riure, fa fora el gos i tanca.

- Quin drama amb els gossos, no? - em diu ell després d'haver-nos desenganxat.

- Em fan por!! - dic jo fent-me l'enfadada i rient per sota el nas.

- Uiii!! Jajajaj - riu ell.

Entra el professor a classe i tots seiem als nostres llocs. Jo sec al costat del Bruno, i DESGRACIADAMENT la meva millor amiga no va a la meva classe, i NO puc seure al seu costat.

El dia passa lent, i anem fent classes normals (cosa que no em sembla GENS be, perquè si és l'últim dia hauríem de fer alguna cosa especial).

Quan acaben les classes estic bastant contenta per diverses raons, primer; avui comencen les vacances, i me'n vaig a un camping super mono, i segon; el Bruno es queda a dinar!!! (i m'encanta passar estona amb ell perquè és súper mono i l'estimo molt i...)

- Irene!! Com t'han anat les classes? Una, merda no? - la veu de la meva millor amiga em fa sortir dels meus somnis amb en Bruno.

- Ah! Hola!! - li dic mentre l'abraço - I si, una merda total.
Les dues comencem a riure com unes bojes. Jo vaig a buscar els coberts i plats, i quan torno veig a la Cris parlant amb el Bruno.

- Si home seu aqui! - li diu la Cris al Bruno.

- Que? - dic jo desorientada.

- Oi que puc seure aqui? És que avui em quedo. - pregunta ell.

- Ah sii és clar! - dic jo contenta. Millor encara així podré seure amb ell!! Uoooo!

Quan el Bruno se'n va, la Cris i jo comencem a parlar del Bruno, òbviament ella ja sap que m'agrada.

- És que és taaan monoo... - dic jo com una tonta - i a més sempre parlem i tenim molt bon rotllo, i el trobo guapíssim!!

- Quèeee? T'agrada el Bruno?? - crida la Clàudia de manera que ho sent tooot el menjador (inclús el BRUNO). Quan el Bruno ho sent es gira cap a nosaltres i somriu per sota el nas.

- Què hi fas aquí Clàudia? - dic jo sobre saltada.

- Ahh... Res... Xafardejar una mica. - diu ella - Bruno saps que et troba moolt guapo? - diu ella quan arriba el Bruno.

- No no és el que sembla eh?? - dic jo - Aveure jo... Donsc ets guapo i tal però no m'agrades... Osigui si, bé, no, ets guapo, si i eh... Si...

- Uiii... - diu la Cris somrient - aquí hi ha rollo... - li dedico una mirada assesina, i decideix callar - Vale ja callo eh... - diu rient.

El Bruno s'ha quedat una mica desconcertat, però hem continuat parlant amb normalitat. El Bruno m'anava mirant més cops i jo la veritat és que no sé si és bo o dolent que hagi passat això. Per una banda pot ser que si jo ja li agradava al Bruno es llanci, però també pot ser que es talli més... Tinc molts dubtes però de com em decanto per la primera opció quan sento al Bruno:

- Ai pobre Irene que amb el susto que s'ha emportat aquest matí... Jajajaj Oi que si? - i em mira. El miro a ell, i avans de respondre ell diu:

- S'anava amagant oi? Guapa? - m'he quedat una mica desconcertada i la Cris m'ha mirat a punt d'explotar de riure. - Què? Jo no puc dur que és guapa?

Ens hem quedat tots callats, i no sé perquè hem començat a riure.

- Eii! No t'ho preguis malament eh? - em diu el Bruno posant-me la mà a l'espatllai rient. Jo li he tornat el somriure i hem sortit de l'institut per última vegada avans de començar tercer, alguns pensant que no ens veuriem durant tot l'estiu quan seria tot el contrari.

_______________________________________

Holaa♥️

Espero que aquesta introducció us agradi, i que seguiu llegint la història d'amor entre el Bruno i l'Irene!! 😳❤️