Perquè t'estimo

M'estimes...?

Surto i veig al Bruno, assegut a les escales de la meva terrassa parlant amb algú per wassap. Quan em veu arriba somriu i s'aixeca.
- Hola!
- Hola! Ja saps on anem? - diu ell.
- Nop
- Vols anar a la piscina?
- Està oberta?
No respon, simplement s'encongeix d'espatlles, em fa un senyal perquè m'apropi a ell i comencem a caminar.
- On anem? A la piscina?
Assenteix i diu: - No saps on és?
- Si, però... - començo a riure no sé perquè, i ell continua la frase que he deixat a mitges.
- No te'n recordes - diu ell deixant anar una rialla. M'encanta quan ens llegim la ment, em fa la impresió que estem molt més units ( coses meves i fantasies ).
- Exactament - dic jo encara rient.
- Doncs depens de mi... - diu allargant la "o" i després comença a riure. Em mira somrient i em fixo en els seus ulls, que són d'un color marró castany i per fora són una mica verds militars.  M'encanta el seu somriure, i les seves dents blanques lleugerament torçades, però que igualment em continuen agradant. El que més m'agrada és que sempre somriu, i transmet tranquilitat, a part de provocar aquelles famoses papallones a la panxa cada vegada qu ho fa.
- Irene?
- Ai! Què vols?
Ha apujat les celles i s'ha posat a riure.
- T'agrada el que veus eh? - ha dit ell de broma, i ha esclatat a riure. Crec que m'he posat vermella com un tomàquet, i crec que se n'ha adonat, perquè ha dit: - Va... no tinguis vergonya... Però que sàpigues que m'encanta quan et poses vermella.
Aquest comentari encara fa que em posi més vermella, però abans de que se n'adoni arribem a la piscina.
- Mira! Obren d'aquí a deu minuts - diu el Bruno girant-se cap a mi.
- Ens anem a preparar ara i hi anem quan obrin?
- Vale - diu somrient.
Començo a creuar la carretera per anar als bungalous, i de cop escolto un clàxon molt fort, i noto com el Bruno m'estira fora de la carretera.
- Irene!! Estàs bé? Ha vingut aquell cotxe de cop que no l'he ni vist!
- Si... - faig jo encara espantada del susto.
M'atrau cap a ell i em refugia entre els seus braços, abraçant-me. Encara que ara mateix estigui desfent per dins i les papallones dins de la meva panxa estiguin tornant-se boges, les meves cames encara tremolen.
- Gràcies -  dic fluix recolzant el meu cap sobre la seva espatlla. Veig que em mira confós i aclareixo: - per salvar-me.
- Què esperaves que fes? - diu ell aixecant el cap de la meva espatlla per mirar-me.
Somric i desfem la nostra abraçada.
- Continues volent anar a la piscina? - em pregunta ell.
- Si, tu vols no?
- Si, va anem - diu ell i comencem a caminar cap als bungalous.

Quan arribem a la piscina ja l'han obert, hi entrem i estirem les tovalloles a l'herba, sota d'un para sol al costat de la piscina.
Ens anem a dutxar, però abans de que pugui obrir la dutxa, noto com unes mans menvolten la ciuntura.
- No!! No m'agafis! - li dic rient al Bruno.
Ell va caminant ràpid cap a la piscina i dona la volta cap a la part fonda.
- No em tiris! - crido jo encara que no tingui sentit.
Ell esclata a riure i em tira la piscina. Acabo ben xopa, trec el cap fora de l'aigua i el veig allà rient.
- Ei Bruno, m'estimes? - quan li pregunto jo em mira confós, però respon:
- Si. - aaaaaaiiiiixx... Pero que monooo
- Doncs m'ajudes a sortir?
- Vaale - diu ell mentre m'allarga la mà per ajudar-me a sortir. Li agafo la mà i l'estiro cap a mi, tirant-lo a la piscina.
- Jajajaj!! - ric jo com una desesperada.
- Ja veuràs! - diu ell també rient, i em comença a perseguir.
Quan m'agafa em comença a fer pessigolles i jo estic tota l'estina rient com una boja.
- Paraa!! - crido jo unes quantes vegades.
Al cap d'una estona para i comença a riure. Sortim de la piscina i anem a les tovalloles, i ens estem allà una bona estona, perlant, fins que decidim tornar cap als bungalous.

-------------------
Espero que us agradi la meva novela!!
Què penseu que passarà amb aquests dos?❤️

Recordeu que un vot sempre ajuda!😇
I moltissimes gràcies per tots els que seguiu aquesta història i m'ajudeu a tirar endevant!💖

LYY💗