Enamorament impossible

Amor incondicional

Fa quatre anys que treballo de sol a sol, i mai he tingut l'oportunitat d'anar a escola. No sé llegir ni escriure, però us confesso que m'agradaria trobar-li un sentit a les lletres que m'envolten i que no sé què volen dir.

Els meu pares van morir quan tenia tres anys per la verola, malaltia infecciosa que va provocar estralls a Europa, durant els anys 1870 al 1875. Des d'aquell dia, la meva vida va fer un viratge de tres-cents seixanta graus.

Vaig estar reclòs en un orfenat fins als 16 anys. Posteriorment vaig haver de buscar-me les garrofes per mi solet. He estat desenvolupant tota mena d'oficis: picapedrer, mosso d'estable, criat, ajudant de venedor ambulant...

Ara estic treballant com ajudant de majordom per una família noble adinerada, establerta a París. Aquesta col·locació em va venir, per mitja d'unes bones referències que em van donar en la meva última feina; i que vaig plegar tocant el dos per l'estrepitosa fallida que va fer el meu senyor per culpa de la seva gran afició al joc i les maleïdes apostes. Tan escurat es va quedar que va anar a parar a la presó, i conseqüentment tot el personal al seu servei vam anar a parar al carrer.

De fet la casa on treballo ara és exageradament gran pel meu gust. Hi viuen un matrimoni de mitjana edat i la seva filla. Recordo el primer dia, que vaig aturar-me davant la porta, em vaig treure el barret i vaig tirar de la campaneta. Després d'uns segons va aparèixer una donzella, preguntant-me si era el nou ajudant. Li vaig dir que sí. A l'entrar, vaig veure una noia molt bufona, d'uns setze anys, amb unes faccions tan boniques que em vaig quedar durant uns segons mig embadalit!. Em va observar amb els seus grans ulls escrutant la meva aparença, i què carai jo també tenia una bona planta per als meus vint anys!.

La casa per dins era immensa i molt ben decorada. Em van explicar quines serien les meves tasques diàries, i que començaria amb un període de prova. Hauria de tenir cura de les llars de foc de la casa, del manteniment de l'estable dels cavalls, del jardí, d'obrir la porta i rebre els convidats, ajudar al parament de la taula, servir i complir diligentment de tots els encàrrecs que anessin sorgint del dia a dia.

El meu treball dins d'aquella mansió era bastant avorrit. Les úniques hores que agraïa eren quan servia els àpats; doncs entre plat i plat podia observar l'atractiu d'aquella noia tan delicada i preciosa. Cada dia que passava, me n'adonava dels seus costums per petits que fossin, com per exemple com beneïa la taula abans de les menjades, la forma tan exquisida de deixar el tovalló sobre les seves cames o com es tocava la front quan s'observava davant d'un mirall.

Un dia mentre estava encenent la llar de foc d'una habitació de la casa, va començar a sortir una mica de fum. Vaig obrir la finestra de bat a bat per ventilar-la, i de cop i volta la meva mirada es va detenir al jardí; i allí estava ella, aquella noia tan bella, asseguda en un banc de fusta i davant d'una petita font d'on rajava aigua. No sé que em va agafar, però no vaig dubtar ni dos segons en sortir cap on era ella, i asseure'm al seu costat.

Un cop vaig ser a prop seu la vaig acaronar, tenia una pell tan blanca com la neu i una textura tan suau com la carona d'un nadó. Em va prémer els braços, la vaig abraçar i ella va deixar anar el seu cap sobre el meu pit. Aquest gest em va donar entendre que volia estar al meu costat.

En qüestió de segons, la foscor ens va envair, vaig oferir-li les meves mans i vam anar a la meva habitació. Aquell dia, estàvem pràcticament sols, únicament eren a la casa la cuinera, una donzella i nosaltres dos. Els seus pares eren a un sopar, convidats per un matrimoni molt amic seu.

Vam passar la nit junts, no calia dir-nos res, els nostres sentiments fluïen amorosament.

Em vaig despertar per culpa d'un crit molt estrident. A l'obrir els ulls, la primera cosa que vaig percebre va ser la cara de pocs amics que va fer la meva mestressa. Vaig percebre que anava completament nu. Vaig girar el cap i vaig poder veure la noia, dormia plàcidament aliena a tot el que succeïa al seu voltant. La dona va començar a estovar-me, molt enfadada i fora de sí. Vaig agafar el meus pantalons i la camisa, i vaig sortir saltant per la finestra cap al jardí. Ja us podeu imaginar el que vaig córrer, no vaig deixar de fer-ho fins que no vaig estar a molts quilòmetres de la casa!.