Sentada en aquell banquet,
solitaria,
en aquell carrer despoblat
d'aquell poble desert
en un país deshabitat
d'aquell món abandonat.
No espera a ningú
ni ningú l'espera a ella,
te el cor buit
i no li corre sang per les venes.
Sol cridar per les nits,
tots l'escolten i ningú l'ajuda,
està sola rodejada per la multitut,
tots l'escolten i ningú l'ajuda.
