Canvis

Una noia normal

Era una vegada una noia molt jove que es deia marina. Ella era molt bonica i intel·ligent. Tenia molts amics i era popular. Bueno, semblava tenir la vida perfecta, però en realitat la seva vida era tot menys perfecta.

La seva millor amiga Laura s'havia acostat amb el seu novio, marc, el noi mes popular de l'escola. A ella no li havia agradat però estimava al marc doncs li havia perdonat.
En la seva família les coses no anaven bé per moltes raons. Ella era una alumna brillant però els seus pares sempre volien mes i mes. Ells no entenien com la pobre marina es devia sentir... pobreta, els seus pares eren dolents. Tenia dos germans petits, una noia i un noi, Sara i Hèctor. Ells dos l'estimaven però no l'ajudàven en res. Eren massa petits per entendre la dura realitat de la seva germana. Ells no sabien que els seus pares maltractaven la marina.

Ella es comformava, per ella era normal perquè sempre ho havia viscut, des de petita. La seva vida era un desastre però s'havia acostumat a això. No volia una vida millor, ella estimava els seus pares perquè eren els seus pares i no podia odiarlos.

Tenia una vida de rutina : es despertava a les 6 en punt i havia d'anar al cole a les 7. Les classes començaven a les 8 i terminaven a les 18 hores. Anava a les seves classes de hip hop que començaven a les 19 i terminaven a les 21 hores. Feia els deures, sopava i anava al llit. Tots els dies el mateix... tots els dies.

Al cole era molt popular perquè era molt guapa i llesta. Era molt bona persona i molt bona amiga. El seu novio era el noi mes popular del cole, el mes guapo, el que tenia mes swagg. També tenia molt talent per ballar. Sempre estava ballant, era la seva passió. Marina tenia un somni... ser ballarina professional.

Abans de morir, la seva àvia li havia preguntat una cosa que semble molt simple però que en realitat no ho es gaire : "Marina amor meu, tu que ets tant bonica, ets feliç?" La marina no havia respòs, no sàvia si era feliç, s'en havia adonat.