Un home misterios

49 0 0
                                    

Com cada mati, la marina es despertava sense ganes per anar a l'escola. No volia res, únicament volia dormir.

-quin fàstic! Perquè existeixen els dilluns cony! No serveixen per res! Vull dormir...

La Sara va arribar a la seva habitació :

-oye marina, arribaràs tard al cole, apura't!
-si petita, si. Ara arribo però quin pal!
-si ja ho se.

Arribant a l'escola:

-hey mariiii! Estem aquí noiaa!! Corre!!- la Laura sempre tenia tanta pressa per tot, mare meva- mariii, vinga!
-si si ja ho estic aquí...
-hey baby, com estàs ? - el marc era tan mono que m'enamoraba encara mes d'ell cada cop que el veia.
- hay Laura, amor, estic bé, una mica cansada però bé. Vosaltres?
-bé- al mateix temps.
-Amb que comencem avui?
-amb mates... quin fàstic !

Si, a la Laura no li agradaven les mates, les odiava.

Al final del dia ja feia nit, l'hivern arribava ràpid. Ara tèbia les meves classes de ball, quina emoció !

Però avui va ser un dia diferent, pel camí vaig veure una dona súper bonica, era grand i tenia el cabell que semblava or. Ella era japonesa, es veia molt. Estava embovada mirant-la i no vaig veure que n'estava apropant de la carretera. Sense adonar-me'n, vaig perdre l'equilibri i vaig caure en mig de la carretera. Però de sobta, abans que m'en adoni, un home misteriós em va prendre en els seus braços i em va salvar. No sabia qui era aquest home però semblava jove. Tenia una tela negre que'l tapava la boca i el nas. Portava un barret negre que no deixava ni un cabells visible. Sols els seus ulls eren visibles. Tenia uns ulls molt profunds, massa profunds diria jo. En va perturbar. Em quedava embovada per la seva mirada que m'atrasseva el cor fins que va pronunciar aquestes tres paraules : "vés amb compte". Aquestes paraules m'havien atravessat em cor encara mes que la seva mirada. Tenia una veu tan sexy... m'estava morint.

Caig pensar en ell tota la setmana següent. Aquell dia, quan en va girar i se'n va anar, em vaig sentir buida, sense forces, com si em treien els meus pulmons o algun òrgan vital per a mi.

Canvis Onde histórias criam vida. Descubra agora