L'habitació del cor

Una vida perfecta

Des de el dia en que vaig néixer, havia tingut una vida perfecte: Una família, una casa, menjar... toot era perfecte. Des de que vaig fer 7 anys, la vida perfecte va anar convertin-se en la pitjor vida. O almenys, és el que creia jo. Un dia al matí, m'en enrecordo perfectement: Eren les 10:00 del matí d'un dissabte com qualsevol altre, jo estava mirant a la televisió "Doraemon" estirada al sofà mentre que el meu germà estava a l'ordinador i la meva germana amb el mòvil. Tots els dissabtes a les 10:00 es posaven a netejar els meus germans i els meus pares i a mi no em deixaven perque deien que era massa petita i que quan fos més gran ja netejaria amb ells, però aquest dissabte era diferent perque els meus pares no els hi havien dit als meus germans que començaven a netejar, en canvi d'això, els meus pares ens van dir als tres que ens volien dir una cosa. Vam seure al sofà i ens van dir una notícia molt inesperada plena de tristor i injustícia... Com més els hi mirava a la cara, més tristor em venia... Ens van dir que... s'havien separat. Va ser un matí difícil d'assumir, però van passar els dies i cada vegada em feia menys mal. Fins que un dia al cap d'uns anys, vam rebre un cop molt fort al cor...