Hola soc en Pau i des de ben petit que faig música. Quan feia P4, la meva mare que es professora de música, em va proposar d'anar a l'escola de música de la Bisbal. Allà ens ensenyaven música fent jocs i balls. Quan vaig arribar a 2n de primària van fer fora a la meva professora de música i va venir una nova professora. Aquell era el curs en què jo m'havia apuntat a piano. Aquella professora no ens agradava tant com l'altra i un dia 4 amics vam decidir proposar-li a la professora que havien fet fora que obris una escola de música. Ella va començar a fer-nos classe a nosaltres 4. Anavem a casa seva, a l'edifici més alt de la ciutat. Anar a música ens feia feliç, ja que de petits havíem començat a cantar. Al cap d'un any va obrir la seva pròpia escola de música a un edifici de oficines del costat de casa seva. Va haver d'insonoritzar tota l'aula perquè ningú es queixes. Jo anava fent piano i música juntament amb els meus 3 companys que tots 4 fèiem llenguatge i piano. Quan feia 4t una companya va plegar per fer guitarra. Quan fèiem 5è, a final de curs, la professora ens va dir que deixava la música perquè li havien proposat treballar més hores a l'altra feina. Ella va plorar molt i nosaltres vam plorar molt però per dins. Durant el curs de 6è estudiava música a una escola, el Tutti. Allà era diferent perquè no fèiem música jugant i aprenent si no amb llibre i atenció. Allà hi anàvem un dels companys de l'altra escola i jo. L'altre company va plegar al cap de dos mesos i jo vaig aguantar fins al final de curs. Allà volien que ens examinessim. Jo no em volia examinar. A part a aquella escola és feien audicions cada trimestre. Jo vaig començar optant no fer-ne. Allà, a llenguatge vaig fer una molt bona amiga, la. Nicole. Sort d'aquella amiga perquè si no no hagués aguantat fins a fi de curs. Al final de curs vaig fer la primera audició. No va anar com havia d'anar. Vaig tocar el piano conjuntament amb la meva amiga Nicole. Vam començar malament. Vam tornar a començar i tampoc va anar tant bé. Però per sort vam continuar i va acabar sortint bé.
Al juliol l'escola Tutti va organitzar unes colònies i la Nicole i jo ens ho vam apuntar. Allà ens ho vam trobar amb una amiga, la Lídia. Allà vaig aprendre un nou idioma, el japonès i el piano. Les meves amigues Lídia i Nicole sabien japonès i me'l van ensenyar. Allà també vaig aprendre a tocar el piano sense vergonya. Gràcies a aquella escola vaig aprendre a tocar sense vergonya. Ara aquest any que faig 1r d'ESO, la meva ex professora que va haver de plegar em va dir que tornava a obrir l'escola. Immediatament jo me'n vaig anar amb ella. Ella em va dir que ja no faríem llenguatge perquè no ens agradava. Faríem piano. Ara estudio el piano i toco per un grup que cantó des de petit que es diu Petita Lola. Ara és diu Big Lola perquè ja m'he fet gran i ara canto i toco a la coral de grans.
YOU ARE READING
Què és per mi la música?
Non-FictionUna història de Pau Alsina Vilà que parla del que es per ell, i el seu recorregut per la música