No sap ningú,en un moment hem pots veure riure,cabrejar a altres persones,passar-mo bé però en el fons,a dins d'aquella persona dura,rígida i forta,s'amaga un nen petit que plora per dins.
Tants sentiments que expressar.El meu gran problema es que tot el que em diuen s'em queda gravat al cap.Un petit comentari,una petita mirada,qualsevol gest...aquí,gravat a la ment.I puc seguir acumulant fins que el got vessa,la bossa s'omple i tot el que tenia a dins surt en forma de llàgrima.Un dia un amic em va dir que és més facil ser estimat que odiat.I jo encara que vulgui la primera opció,em ve la segona.Busco solucions i no les trobo.
