Genetic alteration

La vida es injusta

Que pensaries si visquessis en un món,concretament en una ciutat emmurallada,sota la dictadura de persones que són superiors pel simple fet de tenir diverses malalties mentals,i que contràriament, haguessin persones inferiors,per ser experiments,experiments els quals barregen els gens animals amb fetus de bebes?

Ho sé,l'egoisme i la curiositat humana no tenen limits . I per si no tenían suficient,el científic George Ackerman,un home d'uns 43 anys,1'84 cm aproximadament ,prim,despeinat,amb una vestimenta bastant minimalista però sempre amb la seva bata,amb un trastorn obsessiu compulsiu, volia avançar un pas més en la historia de la ciència i ho aconseguiría.Dafne,una noia de joves 20 anys, d'uns 1'65 cm ,cabells llargs blancs que l'hi arribaven fins a la cintura,uns ulls molt destacables,semblants als d'un mussol,tenia una manera de vestir molt diversa,no tenia un estil en concret,per totes aquestes coses úniques seves van destacar bastant,fent que George es fixés en ella,va acabar enamorant-se d'ella,però realment només era el desig egoista que la volia,pensava que era perfecta pel seu nou gran experiment: Injectar en el fetus gens de 2 animals diferents.

Es va passar mesos darrera d'ella,intentan seducir-la i atreure-la amb regals i poesia,cosa que ella rebutjava sempre,fins que va arribar el dia que va culminar la seva paciència,llavors,a la nit d'un calorós dissabte,estava amagat,esperant-la al costat de casa seva a un carreró.Quan Dafne s'aproximava a casa seva,ell la va sorprendre ,posant-li una petita tovallola blanca,plena de cloroform.Dafne va despertar a un llit mugros,amb una petita vela i el seu smartphone al costat,; va intentar agafar el seu smartphone,però les cordes lligades al voltant de les seves nines s'ho van impedir. Hores més tard va aparèixer en George,i sense expressió en el seu rostre,va començar a despullar a la Dafne,la qual cridava desesperadament,demanant-li que pares,però el científic no es va ni inmutar. Va començar a violar-la,amb tota la rabia que portaba acumulada,sense para ni un segon les dues pròximes hores,fins que Dafne es va desmaiar i es va donar conta minuts després. La va deixar a terra,destrossada,amb la roba desgarrada i bruta,com ella,a la que encara li quedaven els restes de les seves tristes llàgrimes.

Mesos després,el 1 de Març de 2500 va néixer una petita nena de cabells blancs,tan blancs com el pelatge d'un ós polar i brillants com un lliri que acabes de regar,aquella nena preciosa de nom Tomoe era jo,l'experiment que es creia fallit. El señor Ackerman,després de entrar en una furia descomunal,ens va deixar en una petita casa,dins de les muralles però a un barri bastant amagat. Encara les circumstàncies, vaig tenir una vida bastant feliç amb ma mare,el tiet Matt i els nens del barri;era una nena molt activa,baixeta però amb molta força i amb l'agilitat i la destressa d'un aguila,la qual cosa que m'anava com anell al dit. Un dematí,com qualsevol altre,anava a baixar del llit,quan vaig veure que els meus petits estaven anant cap a munt,llavors vaig alçar la mirada,trobant-me unes precioses ales d'àguila,amb un plomatge suau i excepcional,d'una bellesa hipnotitzant. Recordo aquell dia com si fos ahir, la meva mare,el tiet Matt i els meus amics van alucinar tant com jo la primera vegada que les vaig veure i encara em semblen les millors ales d'àguila mai vistes...,però no tot van ser rialles i somriures. Estava jugant a casa amb les meves nines i el tiet Matt estava fent el menjar,ja que la meva mare es trobava al seu lloc secret,que no em podia on i que era perquè si no deixaria de ser un secret (tenia uns 8 anys,la meva mare jugava molt amb el meu cervell,ho sento si semblo tonta),el telèfon fix va sonar,vaig anar corrents a agafar-lo,però quan vaig preguntar alegre qui era,la veu d'un home em va contestar cridant que li passes el telèfon al tiet Matt,li vaig donar de pressa el telèfon,una mica espantada. La cara que vaig veure segons després va ser la pitjor imatge de horror de la meva vida; el tiet Matt tremolava.mirant-me mentres es suposava escoltava el home al telèfon,ell només va poder contestar un d'acord amb un tartamudeig,per seguidament pasarme el telèfon i fes fora a córrer cap a l'habitació de la meva mare. em vaig posar el telèfon a l'orella mentres acabava de veure aquella escena i la veu de la mare em va treure del interminable shock.

Hola maca meva,espero que no estiguis molt espantada...

Una mica,però no es res

Que valenta que ets! Ara vull que escoltis atentament el que et dirà la mare,d'acord?

D'acord...

El tiet Matt està fent la maleta,per que t'hauràs d'anar una mica lluny amb ell,ja que hi han unes persones dolentes que et volen fer mal,i si et pases alguna cosa dolenta em moriria,aixì que fes cas a tot el que et digui el tiet Matt,ell està fent el correcte per a tu,d'acord?

Però on ens trobarem mare?

A cap lloc amor meu...la mare no hi pot anar amb tu...

Però...però...j-jo vull estar amb tú

Intentava reprimir las llàgrimes,era la nena valenta de la meva mare,no em podia permetre que em veiés com una debil.

La mare també vol estar amb tu,però no sempre els desigs es tornen realitat,així que siusplau,fes cas al tiet i recorda sempre sempre,que seras al meu cor estigui lluny o a prop de tu,perquè sempre seras la meva petita lluitadora...t'estimo moltissim,Tomoe,t'estimo com no estimat a ningú

Jo també t'estimo un munt mare,t'estimo...

Van sonar els 'pi' que indicaven que la trucada havia finalitzat,i seguit em vaig desplomar al terra plorant,quan de sobte van trucar a la porta,i vaig corre com mai fins al tiet Matt,que ja estava acabant amb la motxilla,quan em va veure em va agafar amb la rapidesa d'un lleopard,va obrir una trampilla perfectament camuflada,vam entrar a una especie de cova subterránea,i mentres el tiet Matt va fotre a correr com mai,jo mirava al camí que s'anava fent més llarg,mentres recordava els millors moment amb la mare,plorant desconsoladament.