Persecució a Zuric

Capítol 3

En Manel i la Lara van perdre la noció del temps, estaven relaxats contemplant-se l'un a l'altre i el Manel s'envermellí al mirar-la. Fins que de cop van notar un fred glacial al obrir-se la porta don tres encaputxats, en mig d'un mar de soroll, s'aproparen a ells i se'ls endugueren a la força al seu amagatall.

- On està el paquet? - va dir l'home que estava davant d'ells.

- Quin paquet? - contesta la Lara.

- Contesteu la meva pregunta, tinc molt poca paciència!!! i si me l'esgoteu...!

- No sabem de quin paquet parles! - insistí la Lara.

- Deixeu-nos anar d'una vegada!, ja us em dit que no sabem de quin maleït paquet ens esteu parlant!!!- digué en Manel.

- Ei!, ei!, ei!... que aquí l'únic que crida sóc jo!- va contestar enfadat l'home d'abans.

- Va!, 'Grunyit d'Os'!, deixem-los aquí una estona fins que vingui el cap, ell els farà parlar- el va cridar una veu d'una altra sala.

- D'acord 'Bec d'Àliga' això es posarà interessant.

Uns minuts més tard el Manel va aconseguir deslligar-se les cordes i va alliberar a la Lara, i aprofitant que els segrestadors estaven en una altra sala es van escapar.

- Lara, no creus que ha sigut molt fàcil escapar-se'n?

-Tranquil, segur que son tant tontos que no saben ni fer un nus ven fet.

- Bé, tens raó, tant se val!