PANGEA - Fills de les aus-

1: A galop del lleó cabrit -Henrich-

 Amb el meu cavall sotmès a galop em dirigía a Drakoria, regne on es troben els darrers dracs a la Pangea. Perdoneu, em dic Henrich Segon d'Àmbar, fill de Johan Primer d'Àmbar. Sóc el príncep del regne més ric de tot el continent, però jo, no vull el tro. Em vaig aficionar a la dragonología des de ben petit i, avui que faig 18 anys, he decidit partir cap a Dragsville, on hi han els últims dracs del món.

Poques hores després de partir ja trobo a faltar casa meva, allà sempre hi han luxes... M'he emportat les meves dues espases curtes de combat i una llibreta per apuntar tot el que em vagi trobant durant el viatge.

La meva mare va morir quan jo tenía 5 anys. Quan era petit, em va explicar que tot el regne m'estimava i volia conèixer-me però jo sabia que no era cert. Ella un día, va marxar cap al nord a parlar amb uns homes que necessitaven refugi al castell però mai va tornar. La nostra suposició va ser que va patir algún accident, però, mai no he sabut la veritable raó per la qual ella va desaparèixer. A partir d'aquell dia, vaig començar a resar en secret. La meva mare era molt religiosa, però la meva cultura no permet les pràctiques "malvades" religioses. Per tant, la meva are s'amagava del meu pare.

Tornem al meu viatge, m'acompanya el Nahiar Phins i la Alaya Corb, dos dels meus millors guerrers. Van fer un jurament per protegir-me i no traïr-me mai.

Actualment passem per Enna, regne dels lleons, per baixar fins a Trantes i passar per un dels 3 ponts que connecten l'est i l'oest de la Pangea. Al centre, separant l'est i l'oest, hi ha el gran diu pegàs, que va del nord al sud i agafa una velocitat mortal al passar-hi.

La nit comença a treure el cap, ja som al sud d'Enna a les portes de Vallyen on, ens acollirà Nova Grahas, cap de la milícia Valyanna. Ja em comença a agafar la son, quan Nahiar em pregunta:

-Senyor, ens aturem aquí o seguim?-

-Seguim Nahiar, és important arribar a Vallyen abans de demà a mig matí.- Nahiar va fer que sí amb el cap i vam seguir el viatge.

Vaig adormir-me en qüestió de segons, els meus somnis no van ser res de l'altre món, una ciutat en runes, un camp verd i un gegant dels que he vist en llibres. Molts d'aquests genants apareixen en els meus somnis, contant que també apareixen els dracs, cosa que ja és més normal.

Al despertar-me vaig veure que estavem parats. Un control ens va fer aturar tota la nit, francament em semblava una bestiesa tot el que ens estaven revisant. Es veu que una gran revolució es va produir a Vallyen uns dies abans.

Milers de carrosses estancades a la curiosa i petita entrada del regne. Però tots en fila i ben ordenats. Vaig estar a punt de girar cua quan el rei de Vallyen, Albus Equaphia, va entrar al meu carruatge com per sorpresa.

-Caram, quin home estàs fet!- digué.

-Sí, renoi Albus, el teu fill ja té la meva edat veritat?- Vaig preguntar interessat.

-No, i ara! Albus Segon del seu nom, ja ha tingut un fill! I la meva pregunta és, com se suposa que he de liderar un país sent un avi?- Mentre ell replicava acudits que només la gent de bona butxaca podia comprendre, jo feia veure que no em molestaven els seus comentaris classicistes i racistes.

L'únic que desitjava era que ens deixes passar abans de mig matí. Vaig intentar acelerar la conversa per que acabés aviat.

-Hauria d'anar marxant, ha estat un plaer.- Vaig dir mentre donava l'ordre de seguir galopant.

L'home va marxar de la carrossa i em va deixar seguir el viatge, em va dir adéu i vam passar de llarg.

Vam arribar a Ruby on vam quedar amb Nova Grahas. Vam arribar a un palau bastant gran i bonic d'on, va sortir Nova acompanyada de deu soldats més.

-El famós sr.Henrich d'Àmbar!- Digué.

-Nova Grahas, la sicària més famosa de tot Vallyen...- Vaig respondre. -Suposo que no serà necessari el seguici de soldats que la estan protegint, oi?- Nova va fer un gest i van marxar tots els soldats excepte dos.

-Digueu-me princep, en què us puc servir?-

-Estic anant a una gran missió, vaig a buscar dracs. He llegit que viuen al gran fossat, Dragsville.- Vaig dir amb clars interessos.

-Si.Henrich, això no és una missió per una sicaria!- Deia mentre se li escapava el riure. -Què m'ofereixes?-

-Terres i or.-

-No en vull, t'ho pots quedar!- Mentre marxava vaig fer un crit i de la meva boca va sortir:

-El que desitgis, t'ho puc aconseguir! El que vulguis.-

-El que vulgui? Com per exemple...- Es posa a parlar en veu baixa amb el seu guàrdia i es decideix. -Vull l'excalibur!-

Em vaig quedar parat. L'excalibur és una espasa "sagrada" que es troba a la gran capital, al regne de Cort de déu. Està al centre d'una plaça clavada al terra i es diu que qui la aconsegueixi treure és l'escollit. Aquesta espasa té un poder infinit.

-Com penses que la puc treure?- Vaig dir amb por a la resposta.

-O me la portes o no comptes amb mi...- Va dir marxant cap al palau.

Finalment vaig decidir marxar a per l'excalibur, tot i que estava quasi segur de que no la aconseguiria. Vam partir cap al sud, on ens trobarem amb Trantes i podriem travessar el Pegàs.

Al llarg de Vallyen, no vam patir cap altre inconvenient a part de les fortes pluges que són habituals en aquesta zona.

En una d'elles, la carrossa es va tombar de cap per avall i nosaltres i uns homes que passaven per el camí, vam tornar-la a posar dreta. El meu únic objectiu en aquell moment era l'excalibur.