PANGEA - Fills de les aus-

2: Dragnelia -Snowy-

A casa meva sempre m'han dit que la gent amb diners té més ganes de viure, jo no crec el mateix. Em dic Snowy Strongwood i visc a Fortada, Granmont. Tinc catorze anys i sóc albí, vaja, que tinc la pell i el cabell blancs gairebé com la neu. És una peculiaritat que tinc des de petit i he sabut viure amb ella. Som a l'any 3025.

La meva família sempre ha esperat molt de mi i mai no m'ha deixat de banda, és per això que he acabat sent molt autoexigent. Sempre he de fer les coses bé o esforçar-me al màxim per ser el millor i destacar.

Em dirigia al port de la ciutat on, hi ha la majoria de mercat. Vaig per allà perquè el meu ofici és vendre pòcimes que em donen els meus pares. Realment, se que no són efectives però, és el que em fa tenir menjar a taula cada dia.

Mentre estava passant per el barri ric, no vaig poder evitar fixar-me en un aparador d'una botiga. Hi havien llibres amb grans portades i unes túniques molt interessants. Pel que em va explicar l'home de la botiga, eren llibres de màgia amb els quals, pots aprendre a fer encanteris i convertir-te en un mag.

Vaig veure un llibre gran que em va cridar molt l'atenció. No vaig poder evitar pronunciar el seu títol en veu alta:

-Dragnealia...-

-Nen, vols el llibre?- Em va dir una noia de la botiga.

-Emm... No, l'únic és que m'ha cridat l'atenció i...- Vaig veure que la noia tenia una gran cicatriu a l'ull. Vaig intentar contenir-me però no vaig poder i vaig preguntar-li:

-Què li ha passat al ull?- Ella va riure i va contestar:

-Vaig lluitar contra un drac!- Vaig fer cara de que volia més informació i ella no va tardar en aprofitar-se'n.

-Si compres el llibre, t'ho explico.- Jo vaig rumiar-m'ho i vaig mirar les 55 monedes de dragó que tenia a la mà. Finalment. vaig acceptar. Vaig agafar el llibre, vaig pagar 40 dragons i la noia em va portar a una habitació.

Estava plena de quadres d'ella lluitant contra un drac. L'habitació tenia una ambientació tènebre. Al centre, hi havia una taula rodona amb un gran llibre a sobre. Ella va seure a la cadira que hi havia al costat.

-Em dic Narett Pedradolça. I em sembla que tu i jo ja ens coneixem...- El seu to misteriós em va confondre.

-No, no conec a gaire gent, jo... - Vaig respondre. Ella em va fer un gest per que m'apropi i jo ho vaig fer. Al apropar-me, va començar a llegir el llibre.

Tota la sala va començar a tremolar, jo em vaig espantar i vaig intentar fugir. En el moment en el que ho vaig intentar em vaig quedar paralitzat, no em podia moure.

-Què m'estàs fent?!- Quasi no podia respirar.

-Tranquil! No et posis nerviós.- Ella semblava molt tranquil·la i sense ganes de fer-me mal, per això, vaig decidir intentar tranquil·litzar-me.

Després de tranquil·litzar-me vaig tancar els ulls i quasi immediatament vaig caure al terra. Al obrir els ulls, estava a una muntanya, es veia una gran cascada i un bosc.

Darrera meu hi havia la noia. Tot va parar, estavem tranquils. Vaig trobar a faltar el meu llibre, però el meravellós paisatge em va fer oblidar-me dels problemes dels mortals.

La força de la llum provocava en mi coses que mai no va fer-me sentir res més. Aquella bellesa matava el meu desig de mortalitat i m'endinsava en un mar de confusió i tanmateix plaer.

-Bonic veritat?- Digué Narett.

-On som?-

-Dins del nostre cap.-

-Què vol dir això?- Ella em va agafar la mà.

-T'he portat al lloc on a mi m'agrada estar quan no vull estar a cap altre lloc.- Mira al cel. -També estem en el teu cap, sembla que tu i jo tenim coses en comú-

-No ho entenc.-

-No et fa falta... Volies veure'm lluitar contra un drac, oi?-

Vaig assentir i de sobte un gran drac va aparèixer per l'horitzó. Narett va desaparèixer i vaig veure-la a ella altre cop, davant del drac, però era més jove.

Va treure una espasa i duia un escut. Una gran batalla es va lliurar. Mai m'havia imaginat que podria veure una batalla així. La batalla es posava interessant però ella va caure i el drac la va atacar.

-Corre!- Va dir ella, però no m'ho deia a mi. Li deia a algú que no veia.

El drac la va esgarrapar al ull i ella va rodolar fins a tornar-se a aixecar. Va fer un salt i li va clavar l'espasa al crani del drac, com qui mata a un conill. Finalment els dos va caure al terra.

La visió es va començar a destrossar i en un obrir i tancar d'ulls vam tornar a la sala on érem en un principi. Tornava a tenir tot el que em pertany.

-Que vol dir el que ha passat?- Vaig preguntar mentre no em creia que seguis viva.

-He fet servir màgia per ensenyar-te el que he volgut que veiessis.-

-Em pots ensenyar a fer-ho?- Vaig dir amb masses ganes de que em digues que sí.

Abans de que pogués respondre va entrar un home amb armadura a la sala.

-Snowy Srongwood?- Va preguntar amb una veu molt potent.

-S... Sí?- Vaig dir amb por.

-El rei, el vol veure...-