Ara q estic a casa,
Confinada.
Em sento com un granet de sorra, en un dia brusc i salvatge.
Tremolo per la incertesa,
ploro pels que ja no hi són
I abraço amb força als que més estimo; no vull que el vent també s'els emporti.
Ara que estic engaviada,
i tanca dins del meu propi cau
És quan l'angoixa s'apodera de mi. I em pregunto: -Per què no sortir?
Enyoro a l home q porta les cartes, amb el seu posat aliè i somriure insípid.
I les avies matineres un dissabte al de matí, qui travessen de pressa en direcció al mercat.
I els meus estimats professors, sempre amb una mà d'exercicis.
I els deixen anar,
Tot corrent.
I a les meves amigues, a qui els hi donaria la vida.
I heus aquí perquè lluitem.
Esquivant bales depressives
Trencant barreres encantades
I mai deixant-nos vencer per aquell avorriment, que no ens deixa dormir.
Perquè ara nosaltres sí som els protagonistes.
I hem de lluitar contre un bé i un mal constant.
Contre tots els dies que venen i q vindran.
Lluitant per aquesta corba tant confosa; sempre recordant q un per tots i tots per un.
Potser demà surto al terrat.
I rego aquella orquídia tant plena de vida, tant despreocupada...
I entre aiguamolls i minerals pensaré en el dia q tot s acabi i despertem d'aquest coma etílic mundial.
Però continuaré restant, per veure el bo que és tot.
Al escriure aquest poema em vaig inspirar en: TOT L'ENYOR DE DEMÀ de Joan Salvat-Papasseit, vaig pensar que reflexava molt bé el que passava avui en dia.
Llegiu-vos també el seu poema, de veritat que és increïble :)
YOU ARE READING
Una mà de PoEmEs
Random#8 poesia Això no és un llibre. És un recompte d'alguns poemes escrits per mi; reflexant el amor i passió que sento al escriure cada vers, estrofa i simple frase que li donen vida als poemes. Per vosaltres ❣️
