Amb deu anys els nois de la meva classe van fer una llista posant per ordre a totes les noies segons com érem de guapes (jo desitjava de tot cor ser de les primeres).
Amb onze anys em van començar a mirar als pits i a intentar colar-se al vestuari.
Amb dotze anys vaig voler amagar que tenia la regla per por que em miressin amb fàstic.
Amb tretze anys vaig començar a escoltar comentaris, mirades, crits i els coneguts "piropos" pel carrer cada vegada que anava amb pantalons curts.
Als catorze un home em va perseguir durant quinze minuts fins que vaig aconseguir escapar corrents, no vaig poder sortir de casa sola durant una setmana.
Amb quinze anys un noi em va tocar el cul perquè "tenia un bon cul" em va dir.
Amb setze anys la meva àvia em va esbroncar per portar un escot que ensenyava massa.
Amb disset anys encara passo por mentre torno sola a casa passades les onze i miro sempre endarrere per veure si algú em segueix.
I sabeu que és la pitjor part de tot això? Què durant tots aquests anys ho he viscut amb total naturalitat, com si formés part de ser dona.
Però NO, no ho és! Així que si us plau passi el que passi no calleu.
PD: Vull deixa clar que en cap moment estic criticant a tots els nois, sé que una molt bona part no fa res de tot això. Però crec que molt sovint en subestimen els abusos com aquests.
