No he gosat mai escriure, no per ningú altre que no fos jo mateixa. 
Potser l'edat em fa agoserada... o eixalabrada del tot..... potser ni tan sols és l'edat... potser la por, l'aborriment, el camí recorregut... el camí que em queda.
Potser només pateixo d'absentisme de mi mateixa i algú altre, escriu per mi. Algú que està per neixer, algú que em ronda, algú que m'empeny, de dins a fora... 
Potser només espero, i mentre espero, em parlo, negre sobre blanc.... M'escolto, em "dic".