I a mi també m'ha emocionat!! :D
Lo de l'euskara... bé, és una història molt però que molt estranya, que ja l'estic escrivint. No durarà molt, per si te la vols llegir xD però és bastant soprenent. Llàstima que no tingui gaire temps, ni per a escriure ni per a fer de mestra ("mestra" perquè amb 15 anys..., ja em diràs tu, però d'il·lusió i d'ajudar els demés també es viu :D).
Eskerrik asko, bai, oso polita da!!! (Gràcies, sí, és molt bonica ;D), el català i el valencià (segons es miri si són llengües iguals o un és dialecte de l'altre, el que vosaltres vulgueu) són bellíssimes també :)
Muxu bat, lagun!!
Un petó, amic!!