El primer cop

625 6 1
                                    

El Joan es desperta ressacós i quan mira el rellotge s'adona que ja són les 14.00 h i va tardíssim, es vesteix a tota velocitat amb el primer que troba, agafa una torrada per camí i surt per la porta, quan arriba a l'estació veu que ha perdut el tren. Quan per fi arriba a la piscina està acalorat per la xafogor típica d'agost, de camí al vestidor es troba a la jefa i abans que tingui temps a dir alguna cosa ell li diu: "ja sé que arribo tard, he perdut el tren".
Per fi arriba a sota el para-sol, allà s'hi troba a la Martina que ha hagut de substituir-lo aquesta estona, ella sempre és molt amable i en veure'l així dedueix el que li ha passat i al cap de 5 min apareix amb un gelat que ha comprat al bar, ell li agraeix profundament perquè ja feia estona que es notava la llengua seca i tot el cos acalorat.
Passa tota la tarda sense fer res d'interessant i passant molta calor, arriba un moment en què s'adona que una noia més o menys de la seva edat l'està mirant, al principi li és igual, però passa l'estona i ella el segueix mirant. És allà quan el Joan comença a fixar-s'hi, porta una part de dalt vermella, té forma de cortina, la qual li fa unes tetes molt grosses i maques, i una brasilera negra amb dos llaços que semblen ben fàcils de deslligar; el Marc comença a mostrar-se interessat i li torna les mirades. Comença a apropar-se l'hora de plegar, avui tanca ell la piscina, la jefa i la Martina ja han marxat i la família de la noia també, però ella segueix estirada a la seva tovallola prenent el sol que queda, la piscina ja ha començat a buidar-se i el Joan ja s'ha aixecat a avisar a la gent que ha de marxar, la deixa a ella per l'última, i quan s'apropa tenen una petita conversa:

- "Perdona, d'aquí poc tancarem i hauria d'anar preparant-se per marxar"

- "Ai si, ara vaig. Per cert em dic Júlia, he pensat que, ja que m'has estat mirant potser t'interessaria"

- "Jo em dic Joan, i juraria que ets tu la que em mirava a mi"

- "Ah sí? Ostres"

Després de dir això mira al seu voltant amb un petit somriure i veu que quasi tothom ha marxat de la piscina, només queda un pare amb dos nens que passa per darrere seu per sortir per la porta, el bar també ha tancat. Quan es queden sols la Júlia desfà el llaç de la part de dalt i se la treu, deixant a la vista uns impressionants i grans pits igual de morens que la resta del cos i amb uns mugrons drets que el Joan dubta si són per fred o per excitació, ell nota que els texans li comencen a apretar, trobant-se en aquesta situació amb la noia amb qui porta pensant tota la tarda.
"Penses deixar-me estar només en calces mentre tu vas tant vestit?" diu la Júlia mentre s'aixeca i li treu la samarreta de socorrista: "ui, es nota que fas esport eh", li repassa tot l'abdomen amb els dits. Segueixen sense estar en la mateixa situació així que ella li baixa els pantalons i es troba amb els bòxers de cara i la ja visible tenda de campanya, però no diu res i segueix per on anava. Enganxa el seu cos al del noi mentre xiuxiueja a prop de la seva boca:

"Vaig sentir que si dues persones tenen les boques a menys d'un pam és impossible que no hi hagi petó"

En Joan posa la ma oberta entre les seves boques, marcant un pam:

"Bé, doncs encara no estem en posició perillosa"

La Júlia s'apropa i toca amb els llavis el polze del noi, entrant en zona d'alerta mentre el mira als ulls fixament.
Quan les seves boques estan a pocs centímetres i les seves parts ja s'estan tocant, decideixen fer el pas i alhora es llencen als llavis de l'altre, fent-se un petó llarg i intens que acaba amb la mà de la Júlia al paquet voluptuós del Joan. Ell decideix deslligar-li els llaços fràgils que amagaven el que el Marc tenia al cap des de feia molta estona; en veure's totalment despullada empeny en Joan i comencen una petita baralla entre riures fins que ell la tira a l'aigua, es treu els calçotets i es tira de bomba al seu costat, cosa que esquitxa la noia, que riu fins que ell surt de l'aigua, llavors calla i el mira en silenci, els ulls dels dos desprenent excitació. Es miren en silenci i després d'aquella petita pausa es comencen a menjar la boca a saco, el Marc agafa els pits i pessiga els mugrons mentre li fa uns petons al coll que causen alguns gemecs de la noia. 

Més calents que el sol d'AgostWhere stories live. Discover now