El cicle de la vida

Capítol 2: Cicle Terrorífic

Cada dia quan neixo, l'esperit de la meva mort anterior em ve a buscar. Crida el meu nom, fort, eufòricament. Jo intento escapar, però mai puc.

Primer baixo les escales, la segona sempre es trenca quan la trepitjo. Les tres últimes les puc baixar d'un sol salt, encara que després sempre em trenco el peu dret. Trigo més o menys 21,55 segons a baixar totes les escales. Ho sé pel batec del meu cor.

Tot seguit, surto per la porta principal i em llenço al terra. Estic cansat, no tinc ganes de viure. La mort em ve a buscar, sempre em repeteix: "Quan aprendràs que ets inútil?".

Segueixo així el cicle, en aquesta presó, excavada sota el terra pels humans més cruels del món.