AMOR A DISTÀNCIA

Capítol 1

Capítol 1:

NOAH

Aquest any he d'anar bastant abans a Galway, ja que en Mike en fa 18 i fa una festa.  

Estic acabant de tancar la maleta, quan sento que la mare em crida. Li dic que m'esperi el cotxe que ara baixaré, ella com sempre m'insisteix, així que li faig cas i tanco la porta de la meva habitació. El cotxe comença funcionar, mentre miro per la finestra i veig que casa meva es va allunyant. Agafo els cascos, me'ls poso, començo a escoltar Wonderwall i desconnecto de tot el que tinc al meu voltant.

Obro els ulls i veig que he arribat a Galway. El meu cos està diferent, se sent molt més a gust. Estic feliç de tornar a ser aquí.       

Obro la porta del cotxe, em dirigeixo cap al maleter agafar les coses. De sobte sento que la meva mare em crida a mi i al meu germà en Frey. El dos anem corrents, entrem a la nostra casa i la mare ens ensenya el nou menjador. Uns mesos enrere per ser més o menys exactes després de donar per finalitzat l'estiu passat, els meus pares van decidir que la casa del poble l'haviem de reformar sencera. I per ara només portem el menjador i la cuina. Em quedo al·lucinada de com a pogut canviar tant. La paret que dona el jardí és preciosa és tota de vidre, es veu la piscina que tenim, no sé si soc jo però està molt bonica. També han canviat el moble on està posada un televisió gegant, el moble era blanc amb un calaix que la seva maneta era negra li donava un toc espectacular. El sofà també era de color gris, les parets eren d'un blanc que no embruta. La mare ens pregunta que ens sembla i el meu germà l'únic que diu és:   

- Està molt bé mare, vaig a la dutxa que he quedat.

En Frey té 20 anys, té els cabells rossos, ulls blaus, és alt i està bastant fort. Ell viu en un pis d'estudiants, però per l'estiu li agrada venir aquí el poble, aprofita i ve amb nosaltres. La veritat és que passa poca estona amb la família. Ell sempre ha sigut una persona molt independent.      

- Mare és impressionat!-li dic mentre li faig un petó a la galta.

Després vam tenir una conversa, del que tenia pensat fer en aquest estiu, poc li vaig dir, ja que jo tampoc tenia gaire idea del que anava fer. Només sabia que en la setmana següent tenia la festa d'en Mike.                                                                                                                                                                           Vaig pujar les escales i em vaig dirigir cap a l'habitació quan la vaig veure encara em vaig posar més feliç. És que m'encanta aquest poble.Em vaig estirar al llit sense fer i vaig posar-me a mirar el mòbil, de sobte em va començar a trucar la meva amiga Jenna.

-Hola? -vaig preguntar.      

-TIA! Que m'he assabentat de què estaves aquí, hem de quedar si o si - Em va dir ella cridant.   

-Ha, ha, ha si, quan vols quedar? -li dic jo rient.  

-D'aquí...10 minuts? -Va proposar.      

-Perfecte, en 10 minuts estic a casa teva  -li he dit.          

-D'acord. Fins ara   -em va dir ella penjant.

No hi va haver temps de dir res més.

Vaig agafar les coses vaig dir a déu els meus pares i me'n vaig anar a casa la Jenna. Truco el timbre, obre la porta i ella em salta al damunt. La Jenna ha sigut sempre la meva amiga per no dir la meva millor amiga de la infància. Sempre m'ha ajudat amb tot, des dels problemes més tontos, fins als més greus. Però, això si, som molt diferents amb tots els sentits. Vam estar una estona posant-nos al dia, encara que no fa massa dies que havíem parlat per última vegada. Em va explicar que havia estat de rotllo amb un noi, que l'institut li va anar prou bé...bé més o menys sempre és el mateix.        

Quan ens vam adonar, ja eren dos quarts de deu, i havia de marxar, ja que segurament avui els meus pares volen que sopem tots junts. Vaig agafar la meva jaqueta negra que tenia sobre el llit de la Jenna, em vaig acomiadar d'ella i dels seus pares i vaig marxar.