AMOR A DISTÀNCIA

Capítol 2

capítol 2:

HEIST

Estava parlant amb en Mike sobre la festa que farà pels seus 18 anys, quan de sobte, el meu pare em truca. Li agafo el telèfon i de cop deixo d'escoltar tot el que passa al meu voltant. La meva mare està a l'hospital ingressada i està en un estat molt crític. El pare no m'ha volgut dir el que li ha passat, m'ho dirà quan arribi a l'hospital.

En Mike em pregunta que si estic bé, li dic que haig de marxar que hi ha una emergència amb la meva mare, vaig corrent cap al cotxe, pujo i ràpidament em dirigeixo a l'hospital.

He trobat lloc, just davant de l'hospital, baixo de cotxe i em dirigeixo a recepció per que em diguin a quina planta està la meva mare ingressada. Pujo a la planta 5 i allà mateix hi trobo al meu pare parlant amb una doctora, i la meva germana Kaia de 10 anys plorant asseguda a una de les cadires qua hi han al passadís. Corro cap al pare, li faig una abraçada, i li pregunto que li ha passat a la mare.

La mare estava anant al supermercat a fer la compra del mes, quan mentre passava pel pas de vianants, un cotxe que anava molt ràpid l'ha atropellat. El conductor s'ha donat a la fuga pero l'han aconseguit localitzar gràcies a unes càmeres de seguretat que enfoquen el pas de vianants, les quals estan col·locades a l'entrada d'una botiga. El noi, ara està detingut a comissaria, ha declarat, que acabava de sortir de treballar d'un torn de 14h a una fàbrica i s'ha quedat adormit mentre conduïa, sense voler ha anat accelerant i ha atropellat a la mare.

Ara mateix, la mare es troba en estat crític, està inconscient, s'ha trencat varis ossos i ha perdut molta sang.

L'únic que podem fer és esperar fins que la doctora ens dongui noticies.

Al cap de quatre hores eternes d'espera, per fi la Doctora Jefferson, es dirigeix cap a nosaltres.

-Família de Julia Smith? - va dir la doctora, ràpidament el meu pare i jo ens vam aixecar de les cadires, la meva germana s'havia quedat adormida de tant plorar.

-Si, som nosaltres. - va dir el meu pare

-Us vinc a donar bones notícies, la teva dona, mare dels teus fills, està estable. Ja s'ha despertat, però està molt adolorida. Podeu passar a veure-la d'un en un i cadascú té 5 minuts. Quan passin aquests minuts, entrarà el seguent. A partir de demà ja podreu visitar-la durant tot el dia. - va ser la millor notícia que em podien donar tant a mi, com al meu pare.

-Moltes gràcies Doctora Jefferson. - li vam dir tant jo com el meu pare.

El meu pare, va ser el primer en entrar a veure a la mare, mentre jo em quedava amb la Kaia, que seguia dormint estirada entre dues cadires.

Al cap de cinc minuts, quan el pare va aparèixer pel passadís semblava molt més tranquil. Em va dir que ja podia entrar a veure-la.

Quan vaig entrar, la vaig veure estirada en aquell llit tot blanc, estava tota pàl·lida, però estava desperta. La vaig abraçar i em vaig posar a plorar, per que sí, els nois també plorem.

-Tranquil Heist, que estic bé - em va dir la mare.

-Gràcies a déu que estàs bé. - li vaig dir mentre l'abraçava més fort.

No vam parlar gaire més, ja que havien passat els cinc minuts i va entrar la doctora, em vaig eixugar les llàgrimes i li vaig dir una última cosa a la mare.

-Mare, la Kaia no ha entrat ja que mentre esperàvem a que et despertessis, s'ha quedat adormida de tant plorar, demà que podrem estar amb tu tot el dia, entrarà.

-Pobreta, gràcies Heist per cuidar d'ella, dona-li les gràcies al teu pare per això també.

-D'acord mama. - li vaig dir i vaig sortir de l'habitació.

El pare es va quedar tota la nit a l'hospital, mentre que jo vaig agafar a la Kaia a coll, la vaig pujar al cotxe i vam anar a descansar a casa, havia sigut un dia molt llarg i ple d'emocions.

Quan la Kaia s'ha despertat a les 9:30 del matí, ha vingut a la meva habitació a despertarme, dient-me que volia anar a l'hospital a veure a la mare. Hem esmorzar a la cuina, ens hem vestir i finalment ens hem rentat les dents.

Al arribar a l'hospital, el primer que hem fet ha sigut pujar a l'ascensor per dirigir-nos a la planta 5 on es troba l'habitació de la mare.

-Mama! - Es el primer que ha dit la Kaia a l'entrar a l'habitació.

-Filla! - Ha dit la mare.

-Sort que estàs bé, em vaig espantar molt mama... - Va dir mentre se li trencava la veu.

-No pateixis més, la mare ja està bé, de fet, tinc una bona notícia per als dos - Ens ha dit la mare a mi i a la Kaia.

En aquest moment, m'he començat a fer preguntes al meu cap sobre quina era la noticia, fins que la mare ho ha dit.

-Aquest matí, la doctora Jefferson, m'ha dit que demà per el matí, em donaran l'alta i ja podré tornar a casa. - Ens ha explicat la mare.

El meu pare, la meva germana i jo l'hem abraçat. Crec que mai m'havia alegrat tant per alguna cosa.

L'endemà al matí, jo i la meva germana, ens vam quedar a casa, mentre que el pare, anava a buscar a la mare a l'hospital.

Quan van arribar a casa, la Kaia, va ser la primera en anar a abraçar a la mare, mentre que jo, estava a la cuina fent l'esmorzar per a tots quatre.

Per la tarda, he quedat amb en Mike a la cafeteria del centre de Galway per acabar de parlar sobre la festa que farà la propera setmana.

Quan em desperto de la migdiada i miro l'hora, veig que m'he quedat adormit! En Mike ja deu portar 10 minuts esperant-me.

Ràpidament, em rento les dents, agafo el cotxe i em dirigeixo a la cafetería on hem quedat. Finalment, entro a la cafeteria i em dirigeixo a la taula on està assegut en mike.

-Per fi arribes tio, perquè has tardat tant? Per cert, com està la teva mare?

-Ho sento, m'he quedat adormit. La meva mare, ja està a casa recuperant-se, la van atropellar mentre es dirigía a comprar al supermercat. - li he respost.

-Ostres Heist, m'alegro de que la teva mare s'estigui recuperant. - ha dit en Mike.

Tot seguit, en Mike m'ha abraçat, ens hem assegut a la taula i hem demanat, ell, un cafè sol i un croissant, i jo, un cafè amb llet i gel, acompanyat d'una magdalena.

Ens ho hem menjat tranquils, mentre parlàvem de la festa d'aniversari que en Mike farà a setmana que ve a casa seva per celebrar els seus 18 anys.

M'ha dit que serem unes 200 persones.

Hem seguit parlant durant un rato més i finalment, hem pagat i cadascú ha marxat a casa seva.

He arribat a casa sobre les 19.30 de la tarda, he pujat a l'habitació de la mare.

-Mare, ja he arribat, com et trobes? - li pregunto.

-Hola Heist, ara fa un rato m'he pres les pastilles que m'ha donat la doctora i em trobo bastant millor. - m'ha respost la mare.

-Me'n alegro molt. Vaig a baix a ajudar al pare a fer el sopar. - li he dit.

Quan hem tingut el sopar fet, he pujat a avisar a la Kaia perquè baixes i li he pujat el plat amb el sopar a la mare, per què se'l mengi tranquil·la al llit.

Per acabar el dia, la Kaia i jo, hem mirat una pel·lícula que ha triat ella.