I HAVE A DREAM, the speech by Martin Luther King

The Speech in Catalan - El discurs traduït al Català -

Estic feliç d'unir-me a vostès avui en el dia que quedarà com la major demostració per la llibertat en la història de la nostra nació.

Fa anys, un gran americà, sota la seva ombra simbòlica on ens reunit, va signar la Proclama d'Emancipació. Aquest important decret es va convertir en un gran far d'esperança per a milions d'esclaus negres que van ser sacrificats en les flames de la injustícia. Va arribar com una alba d'alegria per acabar la llarga nit de la captivitat.

Però 100 anys després, hem d'enfrontar el fet tràgic del negre que encara no és lliure. Cent anys després, la vida del negre és encara minada pels grillons de la discriminació. Cent anys després, el negre viu en una solitària illa de pobresa enmig d'un vast oceà de prosperitat material. Cent anys després el negre encara llangueix en els racons de la societat americana i ell mateix es troba exiliat en la seva pròpia terra.

I així hem vingut aquí avui per exposar el drama d’una condició extrema. En un cert sentit vam arribar a la capital de la nostra nació per cobrar un xec. Quan els arquitectes de la nostra república van escriure les magnífiques paraules de la Constitució i la Declaratòria de la Independència, signaven una promisòria nota de la qual tot nord-americà seria l'hereu. Aquesta nota era una promesa que tots els homes tindrien garantits els drets inalienables de "Vida, Llibertat i la recerca de la Felicitat".

És obvi avui que els Estats Units ha fallat en la seva promesa pel que fa als seus ciutadans de color. En comptes d'honorar la seva obligació sagrada, Estats Units va donar al negre un xec sense valor que va ser retornat marcat "fons insuficients". Però ens refusem a creure que el banc de la justícia està trencat. Ens resistim a creure que no hi ha fons en els grans dipòsits d'oportunitat en aquesta nació. Així, doncs, hem vingut a cobrar aquest xec, un xec que ens donarà les riqueses de la llibertat i la seguretat de la justícia.

També vam venir a aquest punt per recordar la ferotge urgència de l'ara d'Estats Units. Aquest no és temps per entrar en el luxe del refredament o per prendre la droga tranquil·litzadora del gradualisme. Ara és el temps de elevar-nos de la fosca i desolada vall de la segregació cap al il·luminat camí de la justícia racial. Ara és el temps d'elevar la nostra nació de les arenes movedisses de la injustícia racial cap a la sòlida roca de la germanor. Ara és el temps de fer de la justícia una realitat per a tots els fills de Déu.

Seria fatal per a la nació el no adonar-se de la urgència del moment. Aquest sufocant estiu del legítim descontentament del negre no acabarà fins que vingui una tardor revitalitzadora de llibertat i d’igualtat. 1963 no és un final, sinó un començament. Aquells que pensen que el negre només necessita oblidar la frustració i que ara romandrà content, tindran un rude despertar si la nació torna a la seva rutina habitual.

No hi haurà ni descans ni tranquil·litat als Estats Units fins que el negre tingui garantits els seus drets de ciutadà. Els remolins de la revolta continuaran sacsejant els fonaments de la nostra nació fins que emergeixi l'esplendorós dia de la justícia.

Però hi ha alguna cosa que he de dir a la meva gent, que espera en el càlid llindar que porta al palau de la justícia: en el procés de guanyar el nostre just lloc no haurem de ser culpables de fets erronis. No sadollem la nostra set de llibertat bevent de la copa de l'amargor i l'odi. Sempre hem de conduir la nostra lluita en l'elevat pla de la dignitat i la disciplina. No hem de permetre que la nostra protesta creativa degeneri en la violència física. Una i altra vegada hem d'elevar-nos a les majestuoses altures de la resistència a la força física amb la força de l'ànima.

Aquesta nova militància meravellosa que ha sacsejat a la comunitat negra no ha de conduir a la desconfiança dels blancs, ja que molts dels nostres germans blancs, com ho demostra la seva presència aquí avui, s'han adonat que el seu destí està lligat al nostre destí. S'han adonat que la seva llibertat està lligada inexorablement a la nostra llibertat. No podem caminar sols. I a mesura que caminem, ens hem de fer la promesa que marxarem endavant. No podem tornar enrere.