Vaig cridar:
-Papaaaa! Mamaaaa! piquen a la portaaa-
i la meva mare va dir:
-Ves tu si us plau Jess! Que estem enfeinats per aquí!-
Vaig anar a la porta arrossegant els peus
i vaig obrir la porta.
El que vaig veure
a l'altre costat de la porta
hem va sorprendre molt.
A l'altre costat de la porta,
amb un ram de flors hi havia
una dona de cabell
llarg i negre com la nit fosca,
al seu costat hi havia un
home vestit d'anar per casa
amb cabells despentinats
I d'un color marró fluix.
Entre ells hi havia
una noia que ha de tenir
la mateixa edat que jo
amb uns cabells
marró cafè que li
Arribava fins a les espatlles.
Al seu costat un noi
menut i amb un cabell
arrissat i marró fort.
-Hola! Benvinguts al veïnat!-
Va exclamar la dona
i em va entregar el ram de flors.
-Som els veïns d'aquí al costat,
si necessiteu alguna cosa,
no dubteu en acudir a nosaltres.-
Va seguir l'home amb un
somriure d'orella a orella.
-Moltes gràcies...-
Vaig dir jo
Que més podia dir?!
Però llavors la meva mare
i el meu pare van aparèixer.
-Hola! Un gust conèixer-vos,
i moltíssimes gràcies per ram de flors.-
La meva mare semblava super agraïda,
igual que el meu pare.
Seguidament la meva mare
els va convidar a passar.
YOU ARE READING
Canvis
PoetryMudança, canvis, amics? Potser no és tan difícil com penses... |Història breu|