SKATELOVE_CAT

1

Santa Perpètua de Mogoda
16 d'abril del 2025 18:00
A l'Skate parc del poble

Era un dissabte de primavera, l'Arnau i la seva colla, eren com cada dia a l'Skateparc, fent les seves acrobàcies amb l'skateboard. En Nil, anava fardant amb el seu nou skateboard, els seus pares li havien comprat pel seu aniversari, l'Aina frissava per fer-ho servir, i li demanava amb ulls d'anyell degollat.
Al cap d'una estona es van posar a berenar, entre riures i bromes. En Dídac, el més jovenet, era un novell en qüestió de l'skateboard, i els seus amics li feien bromes, que de vegades el feien enrabiar.
L'Arnau i l'Aina, eren gairebé uns experts, ja que s'ho corraven. Semblaven que havien nascut amb un skateboard als peus. Patri ho feia per diversió, per això no arriscava massa en les acrobàcies. Pel que fa en Nil... Bé en Nil portava de cap a quasi totes les noies de l'insti. Era un jove atlètic, amb una cara que enamorava tant a una banda com l'altra, però molt pica flor. Ell ho sabia, i les seves acrobàcies amb l'skateboard eren més d'exhibició que de competició, i això a l'Arnau, de vegades, el feia emprenyar. A mes, li agradava tunejar el seu skateboard, era també el que es podia dir un friki del skateboard. És comprava un munt de material de recanvis i accessoris així com pintures per al seu skateboard, cada 10 dies estrenava un de nou, però no se'ls comprava pas, sol fabricava ell mateix, el seu pare era fuster i de vegades li donava un cop de mà, després decorava ell, me queda un dibuixant al·lucinant. De fet en tenia tants, que sovint es dedica vendre'ls i li treien de les mans.
Aquell dia va estrenar un de molt xulo, duia unes caricatures de tots els membres de la colla sobre un skateboard gegant. l'Arnau va al·lucinar i li va dir - ostres Nil, aquest cop l'has clavat, què xulo t'ha quedat! - el Nil es va sentir afalagat per aquells paraules, i va a contestar - de debò? Doncs sí a vosaltres també us agrada, em faré quatre més i us els portaré - l'Aina també va dir la seva - ets un crac tio, quan tots cinc tinguem els mateixos skateboards, serem els putos amos de l'Skateparc! - en Nil, es va posar vermell, i es va encongir d'espatlles, i a continuació digué - home, iguals del tot tampoc - tothom van posar cara de sorpresos, i en Dídac va preguntar - què vols dir? - i en Nil va contestar sense embuts - que per la cara reversa, on  son les rodes, faré un dibuix personalitzat per cadascú, con alguna cosa que li representi y només ho coneix qui serà l'amo de l'skateboard - va haver-hi un silenci expectant, fins que la Patri va dir - oh Nil estàs en tot - i van decidir fer una abraçada a en Nil, mentre saltaven amb ell tot cridant el seu nom moltes vegades.
Al cap d'una estona, una noia misteriosa va aparèixer a l'Skateparc, amb aparença una mica macarre. Aquesta, duia un skateboard bastant desgastat, però anava proveïda de bones proteccions.
Es va dirigir als trampolins i plataformes de l'Skateparc on s'havia de practicar, i va començar a lliscar-se tot fent acrobàcies increïblement fascinants com un professional, la qual cosa va deixar bocabadat a l'Arnau, que no podia treure la vista d'aquella noia, que d'alguna manera l'estava desafiant, així que va preguntar als seus amics – que en sabeu res d'aquesta noia? – aquests que, per altre banda, la veien com una intrusa, la van mirar amb una mica d'emprenyamenta i possiblement de gelosia, i l'Aina, que possiblement sentia alguna cosa mes que amistat per l'Arnau, va contestar amb menyspreu – Ah si, es una nova companya que ha vingut a la meva classe d'Administratiu, diuen que el seu pare es Mosso d'esquadra i l'han traslladat a prefectura d'aquí... va de macarre i xunga per la vida, però ha de ser mes pija que la Patri – Aquesta, es va sentir una mica ofesa – Ei, que soc aquí Aina! que tens? tu mai t'ha referit a mi amb aquest apel·latiu! – l'Aina, va recular una mica i es disculpà amb la Patri dient - Ho sento, Patri mai t'ho he dit, però sempre he pensat que ho ets. Però no et preocupis, en el teu cas, això no es cap problema, ni ho dic per ofendre't, perquè almenys tu no t'amagues rere una disfressa o una cuirassa, tu vas de front i et mostres tal com ets, aconseguint que t'acceptem i et respectem – la Patri es va quedar sense paraules i només va poder fer un gest amb les mans en forma de cor dedicant-ho a la seva amiga.
De sobte, l'Arnau va decidir acceptar el suposat repte i es va picar amb la nouvinguda, i la colla el va victorejar tot dient - aquest és el nostre Arnau! Som-hi dóna-li una lliçó! - però va ser la Laia qui li va donar una lliçó a l'Arnau. Aquest es va quedar tan fascinat, que va a acceptar la derrota com un cavaller, y en acabar les acrobàcies, es va presentar i va mantenir una conversa amb la nouvinguda - hola em dic Arnau, això que fas amb l'Skate es superior, i no es normal que una noia faci aquestes acrobàcies, bé, no vull dir que les noies no pugueu fer-lo, però... n'hi ha poques que ho facin, de la nostra edat, de fet, l'Aina i jo, que ja estem en un nivell avançat i hem guanyat alguns tornejos, encara no ho fem i... ui, ho sento me posat a parlar com una cotorra i encara no t'he deixat presentar-te, quin cap de suro soc – l'Arnau va posar-se la ma gratant-se el clatell, mentre la Laia el va somriure i va contestar – No passa res, em dic Laia, porto Skate desà que encara duia bolquers, de fet, al meu pare sempre li agrada dir, que vaig néixer amb un Skate pegat als peus. Soc bastant autodidacta, vaig aprendre tot això de veure als professionals a la televisió i intentar copiar, el que veia, però sobretot, de caure'm mil vegades. Tinc cicatrius a tot el cos dels cops que m'he caigut i me trencat algun os, de fet, l'últim cop que vaig tenir una caiguda, va estar de poc que no em matés a la pista. Vaig estar paralítica un any y mig, però eren tantes les ganes de tornar-me a pujar sobre un Skate, que vaig entrenar-me fort per recuperar-me aviat, el meu Pare es en Marcel Cama, excampió d'skate de Catalunya i Espanya, m'ha ensenyat tot el que se, i a defensar-me sense comptar amb ell – van seguir mantenint una conversa, al llarg de la qual, es van sentir alguns riures.
Per altra banda, la colla que esperava a l'Arnau, van notar que l'Aina mirava amb recel. La Patri, que es va adonar que  potser la seva amiga tenia uns sentiments cap a l'Arnau, més enllà de la pròpia amistat, així que li va dir - no et preocupis, no crec que l'Arnau estigui en aquest rollo - l'Aina es va posar a la defensiva, tot dient - que insinues? - Patri, va aprofitar l'avantatge de ser dos anys major que l'Aina per actuar com una germana major, tot dient -  doncs que conec aquesta mirada, i et puc dir que l'Arnau no està en aquesta onda, no l'interessa les noies, més enllà dels monopatins. No crec que tingui cap perill, ni sigui la Yoko Ono, qué el separi del grup - de cop, l'Aina, es va veure desprotegida i va voler dissimular amb un estrany riure - jejejeje que dius? Jo enamorada de l'Arnau? Això té la seva gràcia. no trobeu? Que va, simplement, no em refio d'aquesta mosqueta morta. Va de gamberra, i sota s'amaga una pija redomada! - la Patri no se va estar i va contestar - aquesta mania teva de prejutjar a la gent, et portarà problemes! - mentre seguien discutint, l'Arnau i la Laia, s'apropaven on era la colla. En Didac, en veure'ls arribar va dir - deixeu de discutir, l'Arnau i la nova venen cap aquí! - l'Aina, tot i no reconèixer els seus sentiments vers l'Arnau, rabiava només veure'l als braços d'aquella noia i va anar corrent cap a l'Arnau, l'agafà pel braç i li va donar un petó als llavis, cosa que mai havia fet fins a aquell moment.
Pel que fa a l'Arnau, aquell impuls  el va agafar fora de joc i va reaccionar dient - però Aina! a que ve això? - l'Aina, no va poder dir res, la vergonya que sentia, l'impedia mostrar els seus sentiments. Així que va agafar el seu skate i la seva motxilla i va marxar de l'skateparc.